dimecres, 24 de març del 2010

una nit amb Estellés

"...Ones que vénen, mar que s'allunya, tot és ben prop, tot és lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot, s'esmuny...." (vicent andrés estellés)

poseu-me les ulleres

dimarts, 23 de març del 2010

sense nom


Visc en un barri on els súpers tenen portera, on per estacionar el cotxe has de pagar la zona blava i a més a més l’home de la gorreta, que tant amablement t'indica les maniobres precises per a un bon estacionament a canvi d'una pròpina (un bes en la galta si està en el mercat).
Els carrers són estrets , les voreres no mesuren més de cinquanta centímetres d’amplària, no hi ha gairebé contenidors per a reciclar,... la llum dels carrers es tènue i misteriosa, però suficient per il•luminar els grafits, que van canviant dia sí dia també.

Un barri on conviuen el autòctons de tota la vida, els moderns d’ara, els ionquis d’ahir i d' avui, proxenetes , les dones de mala vida i qualsevol tipus de gent que et passa pel cap en aquests moments.

Des de la meua finestra no veig ninguna gran avinguda, ni un gran parc, ni grans edificis dissenyats per grans arquitectes, sols uns balconets amb flors i portes mallorquines, alguna que altra farola que s’encén intermitentment i un patí ple de xiquets.




m’encisa...





Visc en un carrer sense nom on les teues cartes no arribaran mai. Però malgrat tot, m’agrada i no ho canviaria per (res.) o per tot? 


dimarts, 9 de març del 2010





Com passen el anys...

Ens hem fet grans des que jugavem al pati del col.legi i seiem en les voreres de la part de darrere a xerrar de les nostres coses..t'enrecordes?, ja fa temps d'això.

Avui llegint el teu  llibre, per cert m'ha encisat, ...he tornat a aquells temps, quan passàvem moltes estones junts, després les nostres vides han anat per camins diferents, c'est la vie .

T'he vist tant somrient en la contraportada i he pensat..ostres!!! que guapo que està i com m'alegre que vaja complint somnis, que no sé, si ja els tenia quan jugàvem en aquell pati ple de pedres, però sí quan començarem a ser majors i agafar el bus per anar al insti...

Només escric aquestes humils línies, davant tot un escriptor, per donar-li la més calorosa enhorabona i recomanar a tothom que compre el llibre i gaudisca llegint-lo tant com jo.

diumenge, 7 de març del 2010

el blues del diumenge

punxa per escoltar...                    ....no vull que es faci fosc.......

divendres, 5 de març del 2010

entre la por i la covardia

No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat.


per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?


m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.

Aquells que sigueu covards/es....

aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.

aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.

no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.

visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime

als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.

....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.

dimarts, 2 de març del 2010


en proves, en proves, en proves, en proves, en proves i provant....