dilluns, 28 de març del 2011

escapada a la meseta...

una amiga li diu a l'altra:

- què fas el dissabte?
- res especial, perquè?
- tens vens a Madrid?
- val!

així de fàcil, així de senzill.... m'encisa.
bona gent, bons records... moltes rialles...




"All in all it's just another brick in the wall.
  All in all you're just another brick in the wall."

divendres, 25 de març del 2011

...i vull caminar somrient entre la gent...


"... ya me dado cuenta de que el tiempo no para, y hay que subirse en marcha en el primer vagón, ya me dado cuenta de que el tiempo no regresa..."

Luis Ramiro

divendres, 18 de març del 2011

A l e G r I A

...pER aQUells  segUIdorS anÒNims Que m'Han fet una PEticiÓ O unA cRÍTIca ConstRUCtiVa... miLlOr?


 
"Defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
de la ajada miseria y de los miserables
de las ausencias breves y las definitivas

defender la alegría como un atributo
defenderla del pasmo y de las anestesias
de los pocos neutrales y los muchos neutrones
de los graves diagnósticos y de las escopetas

defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y la melancolía
de los males endémicos y de los académicos
del rufián caballero y del oportunista

defender la alegría como una certidumbre
defenderla a pesar de dios y de la muerte
de los parcos suicidas y de los homicidas
y del dolor de estar absurdamente alegres

defender la alegría como algo inevitable
defenderla del mar y las lágrimas tibias
de las buenas costumbres y de los apellidos
del azar y también, también de la alegría."

dijous, 17 de març del 2011

el final del conte....





.... no sé si recordeu... alguns sí, altres no, la història de la poetessa i el gorrilla, caldrà fer memòria (punxa'm) aquell conte sense final... doncs ací teniu el desenllaç (solució d'un afer díficil)

... després del seua trobada ocasional en el carrer, es tornaren a trobar per la xarxa, s'enviaven mails molt bonics, amb cançons i relats d'esperança i il.lusió. Il.lusió per retrobar-se, per coneixer-se millor, per compartir-se... i així va ser, pel destí, pels astres, per les cançons...

No va ser fàcil, encaixar dos mons tant diferents, ella perduda en el món de la passió, dels somnis impossibles (i possibles també), de l'improvisació i l'espontaneïat, res tenia a veure amb el món del gorrilla....i així passa el temps d'anades i tornades... fins que un dia inesperat es va produir un fet insospitat els astres s'alinearen i la poetessa i el gorrilla també. Passejaren el seu amor pel món, viatjaren amb la ment i amb el sol a favor, per terres conegudes i per descobrir, per platges verges i noctures, sense por i amb alegria. vivint i gaudint d'allò que els havien posat al seu abast, allò que els permetria curar velles cicatrius...

Però com moltes de les històries, el final no va ser feliç, el fantasma de les diferencies, la realitat amagada baix sentiments equivocats...un esdeveniment sobtat i així de repent un dia el gorrilla s'en va anar, la poetessa incapaç d'entendre el que li estava passant... amb l'esperança perduda, amb la incertesa del moment, la incongruencia....l'ambiguïtat, el desconcert de tornar a reconstruir el seu cor de nou, de començar de nou, de despertar a la realitat...


diuen els veïns que ja no s'ha vist més cap captaire ballar com aquella nit del petó en la galta, que fins i tot pensen que igual va ser un somni de la poetessa i que el captaire desacomplexat va ser pura ficció. qui sap?


i conte contat conte acabat i qui no s'alçe té el cul foradat.



dilluns, 7 de març del 2011


" ... unos que ríen otros lloraran... 
...siempre hay porque vivir porque luchar...
...al final las obras quedan las gentes se van.. la vida sigue igual"