...l'últim dia d'agost

mentres anhele l'arribada de la tardor, de posar-me la "rebequeta", o com diu una amiga meua " eljarsenet", observe la meua vida i el meu món com una espectadora.

llavors me n'adone que malgrat tot, no està tant mal com jo pensava. i no parle de diners, d'amors, de salut..... parle de mi. del meu interior. d'allò que em fa ser jo.

d'un temps ençà, havia perdut moltes de les petites coses que em componem...petits fragments d'ànima que anava perdent pel camí.

ara compose este trencaclosques, intentant recuperar allò perdut, acceptar que la vida va com va 

(com diria l'Ovidi) .

posant cada troçet allà on cal, ordenant les idees, deixant de banda la hipocresia i la falsetat que ens rodetja.

seguir vivint amb l'alegria sempre per davant, com abans, com sempre....

perquè ja sabem que la vida no és una comedia americana, és més bé una pel·lícula del Buñuel.

i com diuen el amics de les arts a aquestes alçades de la pel·lícula...

Els Amics De Les Arts – A Aquestes Alçades de la Pel.lícula (punxa'm si tens spotify)

p.s: no em caldràn guionistes que m'ajuden a escriure la meua història, ni al Enrico Morricone per a la banda sonora.... la música la pose jo!!! noséki està ací again!!!!

paradise again

un any més torne a tu,

pot ser lo nostre és per a sempre.

no passa un estiu sense veure't.

m'encises,

esta vegada ha segut més breu,

però no menys intens.

un plaer pels meus sentits,

pels sentiments,

pel cos,

les teues aigües,

 torne al paradis.

                                                                                                     ...tornaré. (punxa'm)

...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure, tornaré a tremolar...

le ballon rouge

nit semiesteleda,

nuvols a l'aguaït,

passeig nocturn,

els fanals la miren,

sent el flaire de la primavera,

les terrasses s'omplin de gent,

les seues orelles de swing,

recoda a Pascal i el seu globus

i llavors tornen els somnis

les esperances perdudes...

de sobte somriu,

recorda, i pensa que

... com Pascal si algu

explota el seu somni,

vindran d'altres que la faran volar....

¿Donde estas yolanda?

"te busque, te busque yolanda, y no estas, y no estas yolanda...."

ens passem la vida buscant, rebuscant, cercant, recercant la nostra "yoland@". hores i hores de converses, deliberacions, conclusions imaginaries, estrategies de conquesta, deduccions errònees de comportaments... i al cap i al a fi.... sabem de sobres, que si les coses no són fàcils, sinó flueixen, no paguen la pena...i has de deixar-les passar....

obtaré per fluir més, i pensar menys.....la pregunta és, la meua "yoland@" voldrà fluir amb mi?

noséqui i el futur... bon nadal familia bloguera

un any complicat,
un any díficil de resumir en quatre paraules... 
un any d'imatges en el cap  que van i venen sense ordre,
sentit i direcció. 
així que ho resumiré en una il·lustració meua per al pròxim any.


bon nadal i vos desitge el millor per al que ve...

"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)

deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 

imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 

el present està aturat, 

no es mou,

jo sí.

els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,

falta poc per a que tot començe a moure's, 

surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 

i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

¿?

" ... NO SOY DE ESTE PLANETA...

...ALGO ASÍ COMO UN SALVAJE...

...PORQUE...

...PREFIERO AMOR, AMAR...

...TAMBIÉN PUDIERA SER...

...QUE ME ESTÉ VOLVIENDO LOC@...

...SI ME FALTA ALGUNA PIEZA...

...Y ASÍ SUCEDE...

...PREFIERO AMOR, AMAR."

Aute.

(selecció noséqui)

je veux

Je Veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur, ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, moi j'veux crever la main sur le coeur allons ensemble, découvrir ma liberté, oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité.

la trobarà?

Era un lloc rebuscat on quedaren, les indicacions del google maps no eren massa exactes i el" tom tom" s'havia equivocat varies vegades.

Arribava tard a la cita, tantes hores canviat i bescanviat-se de roba l'havien feta tardar, però finalment havia aconseguit la millor de les combinacions que el seu armari permitia, no podia estar més bonica. això mateix va pensar ell en veure-la entrar per la porta, era la dona dels seus somnis. 

El petit i encisador restaurant del centre la millor elecció,  espai acollidor, amagat de les mirades, silenciós, d'una elegància equilibrada, de somni. La conversa entre plats dolçament preparants, i els detalls ben cuidats de sabors indescriptibles es faria curta i infinita alhora, un flaire d'alegria omplia l'estança, absorts pels plaers del menjar, assaboriren ànsiosament cada petó, paladejaren dolçament cada abraçada, degustaren suaument cada carícia ....


Els seus ulls s'obriren plens de goig i il.lusió.... era ja de dia, tot estava com la nit abans, en la tauleta, el rellotge, el mòbil i tota la pila de llibres per llegir. Feia un bon dia, el sol enlluernava l'habitació obrint-se camí entre la cortina i la finestra, llavors va recordar la cita de la nit anterior, la cita perfecta, la xica perfecta, el restaurant perfecte... res no va anar malament.... i va donar mitja volta per seguir dormint una horeta més... la tornaria a trobar o ja hauria despertat també?

perquè trobar o buscar en un somni 
és bonic, però només és un somni.
somniar despert@
també...
... deixar de somniar mata.
somnia i viu 
millor viu i somnia.


noséqui

swing time again 2

"El swing no es sólo un estilo de jazz o una forma precisa de manejar el palo de golf, sino un don del alma, cuya gracia no se adquiere a ningún precio. Se tiene o no se tiene. Swing significa oscilar, balancearse, mecer, blandir, hacer girar: son acepciones del verbo que se refieren a un movimiento armónico, que va de dentro a fuera del cuerpo hasta convertirse en aura. Las personas privilegiadas que tienen swing lo transfieren sin darse cuenta a cualquier acto cotidiano de su vida con una especie de ondulación espiritual. El swing se manifiesta al caminar, al sentarse o levantarse del sillón, al dar la mano a un amable desconocido, al llamar al camarero, al contar una historia a los amigos en la sobremesa sirviendo al mismo tiempo el vino, al agradecer con una sonrisa irónica un elogio merecido, al firmar un talón con o sin fondos, al mirar a los ojos con una intensidad medida al chico o a la chica que te gusta en la esquina de la barra, al acercar la copa a los labios, al hacer el amor, al desperezarse por la mañana, al echar media galleta al perro, al bostezar. 

El swing va más allá de la armonía corporal, del encanto personal no aprendido en ninguna escuela. El swing también es una forma de encajar con elegancia los golpes bajos que da la vida y de volver al anonimato después de un gran éxito: en este sentido tiene una conexión íntima con la moral laica o la fortaleza de espíritu. Quien tiene la gracia del swing aplica esta fórmula ondulante, oscilante, balanceante para salir indemne de cualquier infortunio, obligándolo a girar suavemente sobre si mismo hasta controlarlo por completo. Algunos placeres tienen swing, otros no. La melancolía tiene swing, la molicie también; en cambio, ningún cabreo lo tiene. Fumar ha dejado de tener swing y tampoco lo tiene el dar lecciones apuntándote con el dedo. Tienen swing algunos pases de Zidànne, el Ferrari de Schumacher en las curvas, el ritmo de ciertos cuentos de Borges, el triple salto mortal de los acróbatas, el andar fluyente de algunas mujeres y la elasticidad del guepardo ante la presa. Es muy difícil encontrar swing en los políticos. Kennedy alcanzó el nivel de seducción requerido, pero a mi juicio el rey del swing, moral, físico y espiritual es Mandela, sin ninguna duda. Ante cualquier ser que uno se tropiece en la vida bastará un sólo movimiento para descubrir si ha sido elegido por los dioses. Un estilo de cruzar las piernas, una forma de tener la copa en la mano. Todo es blues, todo es jazz. Algún silencio es swing."

MANUEL VICENT 25/07/2004

"..que difícil es guardar

la distancia adecuada"

summer dream

"...después se besan y la grasa de los labios es un recuerdo que en ella perdurará toda la semana y en él hasta que use la servilleta."

Només a mitjanit?

Encara ennuvolada entre la realitat i la ficció, m'en adone que jo també he desitjat alguna que altra vegada viure en un altra època, en un altre temps. Més d'una cop m'he sentit fora de lloc, com si haguera d'haver nascut abans, molt abans, però al contrari que al personatge de "midnight in Paris", jo mai he viatjat al passat.

(Sí, ja l'he vista, no podia faltar a la cita "allenista", i com no, en els Babel, no podia ser d'altra manera.)

A l'eixir del cinema haguera seguit caminant per la nit de València, com Gil, buscant eixe cotxe que em portara a una època anterior..., però no podia deixar-me el meu cotxe allí... així que he pensat que potser el meu cotxe també podia viatjar en el temps si li posava l'atmosfera adient... música de jazz en la radio, la gran via mig buida, la ciutat il·luminada pels fanals, el semàfors tots en verd des de l'avinguda Aragó fins a casa, la brisa nocturna acaronant-me el rostre...

però no ha funcionat...estic a casa i segueix en el 2011...tal vegada era massa d'hora, igual si m'haguera esperat fins mitjanit? qui sap?

 

Vos pose una cançoneta per si algun dia a mitjanit podeu viatjar en el temps, però torneu a contar-m'ho si us plau.

però ballem...

"Tu estas maquillandote antes de salir sombra, rimel, lápiz y carmin
ya no está la cicatriz.
Eres una más.
Hoy tus labios son burdeles.
Tu y yo en la ciudad
son las doce y hoy es Viernes."

enfangada

Fang entre els dits, humetat entre porus de la mà, sentir el tacte llefiscós, oblidar l'hora en la que vius, relaxar-se, riure, gaudir, crear, imaginar, desconectar-se...

imaginar-me inconscientment, duta només per els moviments espontanis de la meua mà, que van donant cos a eixa forma inerta i per un efecte màgic esdevé en el meu jo.

P.S: Gràcies Angeles per compartir els teus coneiximents i el teu taller, ha estat un plaer. i com no la companyia dels tertulians, sou genials. repetirem veritat?

somni de canvi....

carta als reis

Benvolguts reis mags:

Aquest any m'he portat prou bé, dins de la normalitat, no he comés faltes greus, he intentat portar-me bé en la familia, els amics i els companys, he anat al treball regularment, fins que deixaren de necessitar-me, vaig a classe cada dia, faig els deures, i atenc al professor@ quan diu alguna cosa interesant.

ja sé que fa molts anys que no vos he escrit, en casa sempre hem sigut més del grosset de vestit roig, coses de costums, que anem a fer. Ja sabeu que jo continue tenint la mateixa alegria i il.lusió per obrir els regals de nadal com quan era menuda, en això no he crescut gaire.

Bé, només voldria demanar-vos dues coses.... malgrat que se me n'ocorren un muntó d'objectes que en "pirraria" per tindre ( una rèflex, un vestit, un perfum, llibres d'art, un viatge, unes sabates, ipod, un mac, entrades de concerts, cedés de música, vinils...), una d'elles és que no se m'acabe la alegria, i l'altra que el senyor grosset de vestit roig no s'oblide de mi i em porte algun regalet.

atentament. noséqui

vull ser filibustera

Pirata de la mar de les Antilles durant el s XVII. Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana.

William Dampier (East Coker Somerset, 5 de setembre, baptisme, 1652 - Londres, març de 1715) va ser un capità de vaixell anglès, ocasional bucaner i corsari, que també va ser un excel lent escriptor, botànic i observador científic.

Va ser el primer britànic a explorar i cartografiar les costes de Nova Holanda (ara Austràlia) i de Nova Guinea. Va ser la primera persona encircunnavegar el món dues vegades, i fins i tot haguera pogut completar una tercera.

A les colònies espanyoles era conegut com Guillermo Dampierre.

Diana i Michael Preston, a A Pirate of Exquisite Mind [Un pirata de ment exquisita], el descriuen com el més gran explorador-aventurer marí britànic, o almenys, entre els isabelins (en particular, Sir Francis Drake i Sir Walter Raleigh) i James Cook.

Encara que també va ser descrit pel naturalista Alex George com «el primer historiador natural d'Austràlia», Dampier és relativament poc conegut a Austràlia, i encara menys conegut al seu país natal.

En el de les indies de Sevilla l'anomenen el Filibuster Científic.

Aquest passat mes d'agost sota el sol d'Andalusia, no sé si per la calor, que va fondre els meues neurones o perquè de vegades m'agrada perdre'm en la imaginació, vaig fer una volta al món amb uns diners que possiblement en tocarien al sorteig extraordinari de l'estiu. s'ho podeu imaginar. ho vaig passar Molt bé, viatjava camí d'Estepona a vore unes molt bones amigues (agraïr-vos l'hospitalitat). i menstrestant em va donar temps a donar-li la volta al món .... en fí, ja he asumit que l'única solució per aquest somni i d'altres, seria fer-me filibustera, com en William Dampier. algú s'apunta?

....jo mentrestant escoltaré a  Joe Strummer...filibuster (punxa'm)

tornaré?

"Quan va arribar no sabia si era el que realment havia desitjat durant tant de temps, les seues expectatives envers la vida havien sigut molt diferents des del principi, però l'atzar l'havia dut fins aquest magnífic indret. Un paisatge meravellós, enmig de la natura, al costat de la mar, aigües transparents, olors marines que s'ensumaven perfectament, silenci.

la vida en la ciutat s'havia fet dura últimament, no trobava el seu lloc, sense treball, sense ningú amb qui dormir, els amics estàvem, sí, però com sempre en els seus món particulars. El pis de lloguer esta fet una ruïna, havia de fugir d'allí urgentement.... així que en un no res es trobà sense pis, sense treball, esmaperduda per seguir en aquesta societat que mesura a la gent pel nombre d'amics que un té en el facebook.

Ella ja havia estat allí feia uns anys, de viatge amb un noi amb el que sortia en aquells temps. Però des del primer moment que va trepitjar aquella sorra, i en el camí de tornada amb la "zodiac", sabia que tornaria. Mentre les gotes d'aigua salada l'esquitxaven en la cara, li va  vindre un calfred i una sensació estranya, s'havia deixat quelcom, una part d'ella s'havia quedat en aquell lloc, no sabia ben bé què.

I en aquells moments d'indecisió... ho va tenir molt clar, havia de tornar-hi, ara era el moment.Va agafar la motxilla, quatre records, un parell de somnis, una llibreta per escriure i recordar cada detall i va començar el viatge.

Un viatge sense tornada.

Porta uns anys vivint ací, sense les comoditats d'una casa, sense les condicions que avui en dia pensem que són imprescindibles, sense llum, sense cobertura.... completament a disposició de la natura, en la seua cova... li agrada, i no vol canviar-ho.

Només, de tant en tant, allà per l'agost quan els turistes van a visitar aquesta impressionant cala del cap de gata, li vénen a la ment els plaers del benestar, els cinemes, els teatres.... però de seguida s'esfumen del seu cap i continua somrient feliç venent polseretes i collarets als seus visitants."

p.s: des de cap de gata (Cala San Pedro), estirada damunt la sorra i amb els peus banyats per les ones.... és com estar en el cel, tornaré? (punxa'm)

cada canÇó un record...        
       cada canÇó un somni...
                cada canÇó un sentiment...
                        cada canÇó un somriure...
                                cada canÇó un plor...
                                        cada canÇó un pensament...
                                                cada canÇó ¿?...................

P.s.: ja estic ací de nou