dijous, 13 d’octubre del 2011

la trobarà?

Era un lloc rebuscat on quedaren, les indicacions del google maps no eren massa exactes i el" tom tom" s'havia equivocat varies vegades.

Arribava tard a la cita, tantes hores canviat i bescanviat-se de roba l'havien feta tardar, però finalment havia aconseguit la millor de les combinacions que el seu armari permitia, no podia estar més bonica. això mateix va pensar ell en veure-la entrar per la porta, era la dona dels seus somnis. 

El petit i encisador restaurant del centre la millor elecció,  espai acollidor, amagat de les mirades, silenciós, d'una elegància equilibrada, de somni. La conversa entre plats dolçament preparants, i els detalls ben cuidats de sabors indescriptibles es faria curta i infinita alhora, un flaire d'alegria omplia l'estança, absorts pels plaers del menjar, assaboriren ànsiosament cada petó, paladejaren dolçament cada abraçada, degustaren suaument cada carícia ....


Els seus ulls s'obriren plens de goig i il.lusió.... era ja de dia, tot estava com la nit abans, en la tauleta, el rellotge, el mòbil i tota la pila de llibres per llegir. Feia un bon dia, el sol enlluernava l'habitació obrint-se camí entre la cortina i la finestra, llavors va recordar la cita de la nit anterior, la cita perfecta, la xica perfecta, el restaurant perfecte... res no va anar malament.... i va donar mitja volta per seguir dormint una horeta més... la tornaria a trobar o ja hauria despertat també?



perquè trobar o buscar en un somni 
és bonic, però només és un somni.
somniar despert@
també...
... deixar de somniar mata.
somnia i viu 
millor viu i somnia.


noséqui