dimarts, 9 d’octubre del 2012

pause


l'alegria s'amaga
les llàgrimes tornen,
la ment es dispersa,
els llibres descansen en la prestatgeria,
els pincells en el calaix,
la creació mor
i els blogs es queden pausats.








divendres, 31 d’agost del 2012

...l'últim dia d'agost


mentres anhele l'arribada de la tardor, de posar-me la "rebequeta", o com diu una amiga meua " eljarsenet", observe la meua vida i el meu món com una espectadora.
llavors me n'adone que malgrat tot, no està tant mal com jo pensava. i no parle de diners, d'amors, de salut..... parle de mi. del meu interior. d'allò que em fa ser jo.
d'un temps ençà, havia perdut moltes de les petites coses que em componem...petits fragments d'ànima que anava perdent pel camí.

ara compose este trencaclosques, intentant recuperar allò perdut, acceptar que la vida va com va 
(com diria l'Ovidi) .
posant cada troçet allà on cal, ordenant les idees, deixant de banda la hipocresia i la falsetat que ens rodetja.
seguir vivint amb l'alegria sempre per davant, com abans, com sempre....
perquè ja sabem que la vida no és una comedia americana, és més bé una pel·lícula del Buñuel.
i com diuen el amics de les arts a aquestes alçades de la pel·lícula...



p.s: no em caldràn guionistes que m'ajuden a escriure la meua història, ni al Enrico Morricone per a la banda sonora.... la música la pose jo!!! noséki està ací again!!!!

dilluns, 16 de juliol del 2012

paradise again



un any més torne a tu,
pot ser lo nostre és per a sempre.
no passa un estiu sense veure't.
m'encises,
esta vegada ha segut més breu,
però no menys intens.
un plaer pels meus sentits,
pels sentiments,
pel cos,
les teues aigües,
 torne al paradis.

                                                                                                     ...tornaré. (punxa'm)


...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure, tornaré a tremolar...

dilluns, 7 de maig del 2012

le ballon rouge


nit semiesteleda,
nuvols a l'aguaït,
passeig nocturn,
els fanals la miren,
sent el flaire de la primavera,
les terrasses s'omplin de gent,
les seues orelles de swing,
recoda a Pascal i el seu globus
i llavors tornen els somnis
les esperances perdudes...
de sobte somriu,
recorda, i pensa que
... com Pascal si algu
explota el seu somni,
vindran d'altres que la faran volar....

dimarts, 1 de maig del 2012

je suis swing.....


Je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou da dou dé yeah
Je suis swing, oh je suis swing.
C'est fou, c'est fou
C'que ça peut m'griser.
Un spirite me l'a révélé
C'est le rythme qui fait ainsi m'emballer.
Ouah, je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou
Je m'amuse comme un fou.

divendres, 6 d’abril del 2012

...tenia bonicos els ulls...

Entre notes negres, compassos de dos per quatre, en el meu cap resonen cançons d'ací d'allà.... i passe d'unes a les altres enllaçades com en aquells antics mails. I totes les cançons és tornen una.
Una cançó llarga i trista, una banda sonora que no s'acaba, vaig acumulant cançons noves, fent una llista llarga d'estils, de músiques, de sons...per de tant de tant, com avui, tornar al principi de la llista i toCar cançons de bressol com esta....


dimarts, 20 de març del 2012

But...

..But there's one thing I know 
The blues they send to meet me won't defeat me 
It won't be long till happiness steps up to greet me...


dijous, 2 de febrer del 2012

bienvenue



darrere l'alegria dubtosa, i la eufòria desmesurada, sempre hi ha un fons trist, on guardem i amaguem les nostres misèries, pors, inseguritats, decisions per prendre...
però tot i així, la reben amb els braços oberts vinga d'on vinga, siga real o fícticia.
normalment és instant, fugaç, breu, rarament ve per a quedar-se, però el plaer de rebre-la sempre carrega les piles de la felicitat i ens ajuda a seguir endavant. Bienvenue!!

dimarts, 3 de gener del 2012

¿Donde estas yolanda?




"te busque, te busque yolanda, y no estas, y no estas yolanda...."

ens passem la vida buscant, rebuscant, cercant, recercant la nostra "yoland@". hores i hores de converses, deliberacions, conclusions imaginaries, estrategies de conquesta, deduccions errònees de comportaments... i al cap i al a fi.... sabem de sobres, que si les coses no són fàcils, sinó flueixen, no paguen la pena...i has de deixar-les passar....
obtaré per fluir més, i pensar menys.....la pregunta és, la meua "yoland@" voldrà fluir amb mi?