divendres, 5 de març del 2010

entre la por i la covardia

No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat.


per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?


m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.

Aquells que sigueu covards/es....

aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.

aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.

no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.

visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime

als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.

....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.