diumenge, 27 de juny de 2010

bin-jip (3-ferro)



«Surto de casa meva. Mentre estic fora, algú entra a casa meva buida i s'hi instala. Menja el menjar del meu frigorífic, dorm al meu llit, mira el meu televisor. Potser perquè es sent culpable, arregla el meu despertador trencat, renta la roba, ho endreça tot i després desapareix. Com si ningú hagués estat allà ... Un dia va entrar en una casa buida. Sembla que mai hagi estat ningú, així que em despullo, em bany, preparo el menjar, rento la roba, reparo una bàscula de bany i jugo al golf al jardí de la casa. A la casa hi ha una dona desanimada, espantada i ferida, que no surt mai i que plora. Li mostro la meva solitud. Ens entenem sense dir ni una paraula, ens anem sense dir ni una paraula.

Mentre triem una casa en què viure, ens sentim cada vegada més lliures. En el moment en què sembla que la nostra set de llibertat s'ha aplacat, ens quedem atrapats en una casa fosca. Un dels dos es queda en una casa feta de nostàlgia. L'altre aprèn a esdevenir-se en un fantasma per amagar-se en el món de la nostàlgia.
 
Ara que sóc un fantasma, ja no sento desitjos de buscar una casa buida. Ara em sento lliure d'anar a la casa on viu la meva estimada i besar-la. Ningú sap que estic allà.
 
Excepte la persona que m'espera ... Sempre arriba algú per a la persona que espera ... Arriba, segur ... fins per a la persona que espera ... Aquest dia de l'any 2004 (¿2010?), algú obrirà el cadenat que bloqueja la porta i m'alliberarà. Confiaré cegament en aquesta persona i la seguiré on sigui sense que m'importe el que pugui passar ... Cap a una nova destinació ...
 
És difícil saber si el món en què vivim és somni o realitat

Kim Ki-duk





divendres, 25 de juny de 2010

divendres... I love it


"...fem un divendres...véns? ....jo sóc divendres..."

dimecres, 23 de juny de 2010

no sé


Mirant per la finestra del seu cau el paisatge diari, en aquesta suposada nit màgica, en que els desitjos es compleixen després d'algun rídicul ritus, pensa que és diferent, que res no ha canviat des de que va complir els setze anys.

Ha canviat de ciutat, de casa, de parella... però segueix sentint-se diferent.

Diferent per anar a contracorrent del món, del seu món, però a corrent dels sentiments deixant-se portar pel cor i la passió.

Menudeta i cosmopolita per excel·lència malgrat que freqüenta varietat de medis. Lluitadora incansable per la felicitat, defensora de la improvisació i l'espontaneïtat, fanàtica dels castells enlairats i dels somnis impossibles.

Li agrada volar amb il·lusió per projectes que no tenen futur, per llocs remots i llunyans on qualsevol no et recomanaria.

és diferent,sí, però li agrada.
cap al setembre totes tornaran cap a l'àfrica...ella  (punxa'm)qui sap.


dilluns, 21 de juny de 2010

ja està ací, ja ha arribat...l'EsTiU




"Des que et conec que és com estiu
Des que estem junts que és com estiu."


divendres, 18 de juny de 2010

aprendre



torna i torna,
allà on no deuria,
allà on sempre li fa mal.
no aprén, 
i hi torna
més i més vegades,
una rere l'altra
per què?
no ho sap pas.
per què no?
perquè no cal.
perquè cal oblidar,
perquè cal suprimir,
perquè cal eliminar,
perquè cal aprendre,
malgrat que faça mal.
  
                              anònim

dimecres, 16 de juny de 2010

psique, ànima, esperit?

En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, la ment o per un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viuen en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes.

 
La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'ànima i la considera com un receptacle d'emocions i vivències, així com la font de la voluntat d'actuar.

De vegades ens preguntem eixes coses ( o no?)..i pensem per quina de les opcions ens decantem. Hi ha persones que són més sensibles a les emocions i a les vivències, qui no ha experimentat mai la sensació negativa o positiva en conéixer alguna persona nova, qui en un moment donat s'ha sentit mal o bé sense saber ben bé perquè. Pot ser hi ha gent que sent més la psique, l'ànima, l'esperit o com vullgueu anomenar-ho, estan més atentes al seu cos i com es comporta en certes ocasions i davant situacions diferents. Com de sobte es posen a plorar sense ninguna raó de pes, com són capaços de percebre sensacions fora de l'abast de les explicacions científiques, podríem dir que són més sensitives? que tenen els sentiments i sensacions tant a flor de pell que gairebé podríem tocar-los ? persones extraordinàriament sensibles i impressionables ? ....???


 

La ciència moderna rebutja el concepte d'ànima perquè no és demostrable empíricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'ànima, doncs, passa a l'àmbit de la creença o de la fe. També es considera un sinònim poètic de ment.

Tal vegada la ciència tinga raó i les persones sensitives no són més que gent amb una ment poètica? al cap i a la fi, m' és igual...en qualsevol dels casos no vaig a deixar de ser impressionable.

mentrestant ballem... (punxa'm)

dissabte, 12 de juny de 2010

a propòsit de besar...



"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.
Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mi como una luna en el agua."

                                                Rayuela (capítol 7) Julio Cortázar

divendres, 11 de juny de 2010

D'enllaç a enllaç...

En l'ordinador sona " walking after midnight" interpretada per Imelda May, un descobriment de fa un temps. Té un disc anomenat Love tatoo que escolte sovint metrestant em perd entre els meus pensaments...
però com passa en aquestes coses de la xarxa, you tube amunt i avall... aquesta cançó és un èxit de Patsy Cline (un altra troballa). Llavors continue la recerca...qui és Patsy Cline (punxa'm) i més de Patsy Cline (punxa'm) ...d'enllaç  a enllaç....i ara aquest i ara l'altre.... arribe a la pel.li Sweet Dreams... ja m'he tornat CRAZY (punxa'm)....

 

Crazy, I'm crazy for feeling so lonely.
I'm crazy, crazy for feeling so blue.
I knew you'd love me
As long as you wanted,
And then someday
You'd leave me for somebody new.
Worry, why do I let myself worry?
Wondering what in the world did I do?
Crazy for thinking that my love could hold you.
I'm crazy for trying and crazy for crying.
And I'm crazy for loving you.
Crazy for thinking that my love could hold you.
I'm crazy for trying and crazy for crying.
And I'm crazy for loving you

dimecres, 9 de juny de 2010

això ho pague jo...

És un actor de teatre d'Alcoi, políticament incorrecte, escatòlogic, ateu, groller, sarcàstic...principal integrant d'una companyia alcoiana i director d'aquesta.
Es caracteritzen sobretot per fer monòlegs de caràcter còmic en els quals acostuma a trencar la quarta paret adrençant-se al públic al qual fa partícep de l'actuació. Al País Valencià és conegut per la censura patida per part de l'actual alcalde de Xàtiva, el president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seua imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana sobre la de l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura de Zaplana.
Quan el veus en l'escenari, sobretot les primeres vegades no pots deixar de somriure o fins i tot de riure, les seues actuacions no es podem descriure hi ha que vore-les, sobretot perquè amb la situació actual políticament i religiosament parlant que estem vivint... cal riure's, perquè hi ha per a plorar i no parar. no creus?

xavi castillo
p.s: en you tube hi ha un fum de videos, busca'ls i riu...

dimarts, 8 de juny de 2010

Salomé.

Des del moment en què Wilde escriu la seva obra el 1896, aquesta esdevé en un d'escàndol. La societat puritana anglesa i els països catòlics europeus es neguen a estrenar semblant escàndol, és per això que ha d'esperar a veure's estrenada a Alemanya, sense cap tipus de prejudici.

És llavors quan Strauss veu la representació i decideix portar el text de Wilde a l'òpera. El tema escabrós, les formes sexuals de la protagonista, l'aprofundiment i mutació d'un tema col.lateral dels Evangelis, són en opinió de Strauss un material sublim per a una obra de fi de segle, per això encarrega les oportunes modificacions a Hugo von Hoffmannsthal, que la facin apta per a la seva estrena.

La societat puritana, en principi, no la va rebre bé, però amb el temps aquesta es va doblegar a la riquesa i categoria musical de l'obra que es constitueix com una de les joies musicals de l'expressionisme alemany.

Amb tot això que vos he explicat podeu pensar, segurament que sí, que la temàtica d'aquesta òpera és interessant, i ho és.

L'altre dia, gràcies a una amiga vaig tenir l'oportunitat de veure-la. He de confessar que aficionada a l'òpera no sóc i que no sabria fer una valoració exhaustiva d'allò que vaig veure. El meu contacte amb el món de l'òpera és recent i breu. La primera vegada em vàren delectar amb el llarguíssim i interminable Parsifal, 
 cinc hores d'òpera per a una analfabeta en aquest camp, és d'admiració, no creus?
(hi ha coses que les fas i no saps ben bé perque o si?).
potser no he encertat amb les eleccions de les primeres òperes (massa per a aficionats), esperaré la pròxima...

Malgrat tot he de dir que allò que més m'agrada d'aquest gènere de música teatral és l'escenografia, a més a  més m'impressiona l'organització de tot plegat. El desplegament de mitjans, els decorats estudiats al mil·límetre, pugen, baixen, giren...i l'impressionat coordinació entre la música de l'orquestra, els cantants amb veus que semblem irreals, els que s'encarreguen dels decorats, els que vesteixen a cadascun dels personatges, vigilant cada detall...cadascuna de les persones que hi participen aconsegueixen aquest espectacle meravellós que malgrat que no sàpigues res d'òpera, ni de la seua història, ni res de res... siguen capaç d'emocionar-te. 



P.s:  fotos de les litografies modernistes de Audrey Bardsley per a la edició de Salomé de 1907. " Herodías i Salomé" i " Salomé balla la dança del set vels ".

dilluns, 7 de juny de 2010

Sleeping betty



Per a aquelles princeses que esperen al príncep blau i el que necessiten és...?
(mira-ho fins el final, val la pena)

divendres, 4 de juny de 2010

sentiments congelats


"¡Tú tenías que hacerte el héroe! ¿no?
No te podías quedar tranquilito y dejar que se lo llevaran todo.

Eres un puto egoísta. No has pensado en mí para nada.
¿Qué vamos a hacer, eh? Dime tío listo...

Ahora ya no eres tan chulo, ni tan... ¿Qué vamos a hacer? Estamos encerrados en
esta nevera por tu culpa ¿En qué estabas pensando?
Dime, por favor, ¿en qué estabas pensando?"


Dos hòmens, germans, tancats en un congelador industrial, per motius il·lògics..., cúmul de sentiments que ixen a la llum en una situació extrema, al límit, amor, odi, retrets, angoixa, desesperació, somriures, melangia, ressentiments, penediments...

En la vida real passa el mateix? ens tenen que posar en una situació extrema per a dir-nos que ens estimen? que ens trobem a faltar els uns als altres? per donar les gràcies per allò que una vegada feren per tu? o no?

Normalment ens guardem els sentiments, els amaguem allà dins de la nostra ànima, per no sentir-nos vulnerables, fràgils... perquè si els tenim a flor de pell, potser ens faran mal.
Tancats en aquest món congelat, en el que cada vegada ens mirem tots més el melic que als que ens envolten, abans que se'ns glacen els sentiments i semblem blocs de gel deambulant per l'absurd, expressem-los, diguem-los, recordem-los, escrivim-los encara que siga en un "post-it", com qui recorda que se li ha oblidat comprar el xampú, la mantega o anar a recollir el vestit de la bugaderia.  Recorda'm-ho...


P.s:  per a que les nostres sales de teatre estiguen plenes de gom a gom, que el nostre teatre es valore tal i com es mereix , que no tinguen que llegir el manifest(punxa'm) fora de les sales protestant contra tots aquells, culturalment ignorants i amb poder, que posen entrebancs a l'art del teatre valencià... propose que anem al teatre (punxa'm)

dimarts, 1 de juny de 2010

l'estiu? mes o estació?

Juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i venia donat per la deessa romana Juno i dóna inici a l'estiu a l'hemisferi nord.
El dilluns 21 de juny de 2010, a les 13h 28m hora oficial peninsular, s'iniciarà l'estiu en l'hemisferi nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació, és la més llarga de l'any des de fa alguns segles, durarà 93 dias i 15 hores....acabarà el 23 de setembre.

Potser l'estació dure 93 dies i 15 hores, no ho dubte, però el meu estiu fa molt de temps que no dura poc menys d'un mes escàs.

Records dels estius llargs, aquells en els quals desitjava que vinguera setembre, per anar a la llibreria del poble i comprar-me el llibres pel proper curs (sí, sempre era la primera de tots en anar-hi...), aquell flaire a paper per estrenar, la il.lusió d'un fum de coses noves per aprendre, retrobar-te amb els companys, m'agradava tornar a l'escola.

Records d'infantesa gairebé tots lligats als camps de la Marina Alta, als tarongers...quan anàven a la caseta, prendre la fresca mentrestant comptàvem històries i estels. Quan ens rebolcàvem pels agrets dels camps o quan el meu oncle regava "a manta", i ens treien les espardenyes corrents, ens ficàvem dins del bancal a sentir la sensació del fang entre els dits del peus. Les cames plenes de blaus, la pell socarrada pel sol. No teníem piscina en propietat, bé, en teníem una de ben llarga, amb aigua molt freda, bona per a la circulació, la séquia.

Aquells estius eren meravellosos....la bicicleta, el banyador i les espardenyes.

Ara des de la distància del temps, m'agradaria tenir un estiu ben llarg, amb només una bici, un banyador i unes espardenyes, oblidar-me del mòbil, el portàtil, internet, l'hipoteca i demés..., sense preocupacions... tornar a ser lliure i salvatge (que viu en un estat de natura, no domesticat) pels camps de la meua comarca... i a setembre tornar a l'escola.
(pot ser serà el meu desig per a la nit de la revetlla de san joan o no)



Ens regala Juny
 (Isabel Barriel)

Ens regala juny
la millor temporada.
Per molt que matinis,
no veus l'albada.
Els dies són llargs
i la llum molt clara.
Ens regala préssecs, cireres,
banys a la mar blava,
les tardes lliures
i les vacances més llargues.
Ens diu amb veu emocionada
que el curs té la cloenda preparada.
Ens convida a fruir
de la revetlla amb màgia estelada.
Ens duu el solstici d'estiu
per acomiadar una primavera ja caducada.
Et rebem, juny,
amb una forta abraçada.


 una cançoneta(punxa'm)