divendres, 23 de desembre de 2011

noséqui i el futur... bon nadal familia bloguera

un any complicat,
un any díficil de resumir en quatre paraules... 
un any d'imatges en el cap  que van i venen sense ordre,
sentit i direcció. 
així que ho resumiré en una il·lustració meua per al pròxim any.


bon nadal i vos desitge el millor per al que ve...





diumenge, 11 de desembre de 2011

"Mi luna está girando veloz..."(sidonie)


deambule per cada carrer marcant la distancia del temps que ha passat, 
imagine el futur com quelcom incert que canvia a cada segon, 
el present està aturat, 
no es mou,
jo sí.
els vells i savis fanals em diuen gairebé a cau d'orella,
falta poc per a que tot començe a moure's, 
surtirán de qualsevol racó somnis innimaginables a hores d'ara, 
i els teus ulls brillaran com ho fa la lluna avui. 

dilluns, 5 de desembre de 2011

històries que no canvien...

entre la por i la covardia (post del 5 de març 2010)

No és la primera ni l'última vegada, d'això últim n'estic gairebé segura, que la covardia o la por al fracàs entrebanca la felicitat. 


per què tanta por al risc? a perdre el cap, els papers, la seguretat de controlar cada pas que fem ?


m'agrada la espontaneïtat, el fer allò que et ve de gust i allò que el teu cos et demana, viure el present i no el futur, i molt menys el passat.

Aquells que sigueu covards/es.... 

aquells que no s'atreviu a l'amor sense mesura, a arriscar i a posar tot el vostre entestament en una sola persona.

aquells que difumineu el vostre amor en diferents ports, per a sentir-vos estimats, però no presos.

no sereu presos de ningú, però mai estareu al 100% de res.

visquen els valents que expressen els seus sentiments i que criden als quatre vents ...l'estime

als valents que malgrat còrrer el risc de caure en l'abisme del desamor, obrin el seu cor i deixen que els altres juguen amb ell.

....millor 2 mesos d'amor intens que tota una vida de covardia.

dijous, 1 de desembre de 2011

...


foto noséqui
Cançó d'amor davant d'un cos nu. 

Et pensaré, perquè només 
el pensament té espera. 
Tu reposes, pur@ en el que és; 
jo constueixo el que era. 

Prop de quin sonmi tinc el ulls, 
que te'm crees més certa? 
Rius i de tu mateixa et culls, 
com una aurora oferta. 

Vindrà el teu cos contra el meu temps, 
el temps des d'on et miro 
i m'atardo en el mots extrems 
amb què intentava dir-ho 

Forma! l'ombra és alta i pregon 
el vent d'amor i dansa; 
t'hi perdré, amb els ulls i el món 
i el cor, que el sol no es cansa. 

                                                                                     Carles Riba

dimarts, 22 de novembre de 2011

¿?

" ... NO SOY DE ESTE PLANETA...
...ALGO ASÍ COMO UN SALVAJE...
...PORQUE...
...PREFIERO AMOR, AMAR...
...TAMBIÉN PUDIERA SER...
...QUE ME ESTÉ VOLVIENDO LOC@...
...SI ME FALTA ALGUNA PIEZA...
...Y ASÍ SUCEDE...
...PREFIERO AMOR, AMAR."
Aute.
(selecció noséqui)

dimecres, 9 de novembre de 2011



"Es tarden de 2 a 3 segons en descobrir algú especial,
 una mirada, 
en un gest, 
un frec 
i pot ser tota una vida en adonar-se'n."

                                                                               noséqui
                          (dedicat a algu que viu un moment especial, gaudeix-ho)






diumenge, 6 de novembre de 2011

Wa yeah

..Jo cant sa lluna i s'estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta
i es teu submarí aquí aparcat...

dijous, 3 de novembre de 2011

un mail perdut...


per raons de recerca d'un mail perdut, he estat recercant en la llista del mails oblidats, m'he sorprés en trobar-me mails que pensava que estaven eliminats i ben eliminats. no he pogut evitar rellegir algun que altre i com sempre m'he posat trista de nou, he olorat el fracàs anunciat, he trobat en les paraules incissos que llavors no vaig ni intuïr. quan un@ no veu més enllà del seu nas, bé, més bé del nas de l'altre, i lluita amb tots i contratots per a dur endavant el seu projecte, que com sempre, pensa que és el darrer i que mai hi haurà un de millor.

Però amb el temps i la distància, les coses canvien de forma i de color. És aleshores quan ens castigem per haver segut tant babaus, per no haver vist les coses des del primer moment, i ens maltractem per haver-nos equivocat de nou. Per tenir que fer l'esforç de tornar a començar i per continuar la lluita que mai acaba.

i així és la vida, una lluita que mai s'acaba, només quan u mor.

els amants de la vida, sempre mirem cap endavant, gaudint d'un i cadascun dels petits regals que ens dóna i eliminem mails i records dolorosos per no recordar allò que ens fa mal. continuem el nostre camí amb l'alegria apassionada en el cor i el somriure casipermanent en el rostre.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

la forma bella

                                                                      (des del micalet)

Quizás la encuentre de nuevo en los iconos, a veces la encuentro en una naturaleza muerta, y todo ello me ayuda a ver cómo algo ha encontrado su forma, pero también que puedo encontrarla en utensilios de la vida cotidiana, en la literatura o en piezas musicales.
Peter Zumthor "Atmósferas"

dimarts, 18 d’octubre de 2011

je veux



Je Veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur, ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, moi j'veux crever la main sur le coeur allons ensemble, découvrir ma liberté, oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité.

dijous, 13 d’octubre de 2011

la trobarà?

Era un lloc rebuscat on quedaren, les indicacions del google maps no eren massa exactes i el" tom tom" s'havia equivocat varies vegades.

Arribava tard a la cita, tantes hores canviat i bescanviat-se de roba l'havien feta tardar, però finalment havia aconseguit la millor de les combinacions que el seu armari permitia, no podia estar més bonica. això mateix va pensar ell en veure-la entrar per la porta, era la dona dels seus somnis. 

El petit i encisador restaurant del centre la millor elecció,  espai acollidor, amagat de les mirades, silenciós, d'una elegància equilibrada, de somni. La conversa entre plats dolçament preparants, i els detalls ben cuidats de sabors indescriptibles es faria curta i infinita alhora, un flaire d'alegria omplia l'estança, absorts pels plaers del menjar, assaboriren ànsiosament cada petó, paladejaren dolçament cada abraçada, degustaren suaument cada carícia ....


Els seus ulls s'obriren plens de goig i il.lusió.... era ja de dia, tot estava com la nit abans, en la tauleta, el rellotge, el mòbil i tota la pila de llibres per llegir. Feia un bon dia, el sol enlluernava l'habitació obrint-se camí entre la cortina i la finestra, llavors va recordar la cita de la nit anterior, la cita perfecta, la xica perfecta, el restaurant perfecte... res no va anar malament.... i va donar mitja volta per seguir dormint una horeta més... la tornaria a trobar o ja hauria despertat també?



perquè trobar o buscar en un somni 
és bonic, però només és un somni.
somniar despert@
també...
... deixar de somniar mata.
somnia i viu 
millor viu i somnia.


noséqui

divendres, 7 d’octubre de 2011

la "neuro" d'urgència

Desfici mental,  pensaments amuntegats en columnes infinites esperant per a ser redirigits al department neuronal correcte. Així passen el temps, xarrant de les seues coses, escoltant el problema de cadascun, fent moviments afirmatius monòtons amb el cap i pensant que ell és molt més important que aquell que li parla, el seu problema és molt més gros, tot i que venen de sensacions diferents, tots han arribat a la secció pensaments per resoldre
Alguns no és la primera vegada que passen per allí, són reincidents, eixos sempre són més díficils de digerir, venen en un volant que duu l'etiqueta: "solucionar urgentment, perill de contagi de melangia." 
Sort de la "neuro" d'urgència, és tota una professional, injecció d'oblit amb reducció de valeriana, unes píndoles d'alegria cada vuit hores, una culleradeta de xarop d'esperança cada dia i una terapia musical cada cap de setmana.

"...Cada error en cada intersección ..no es un paso atrás, es un paso más.Cada curva en cada borrador ..no es un paso atrás, es un paso más..."




dimarts, 27 de setembre de 2011

i amb el somriure la revolta

M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner@

buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.


I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.


I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L’amor un pas per descobrir-me molt més,
així t’espero i així em tens.

dimecres, 21 de setembre de 2011

swing time again 2


"El swing no es sólo un estilo de jazz o una forma precisa de manejar el palo de golf, sino un don del alma, cuya gracia no se adquiere a ningún precio. Se tiene o no se tiene. Swing significa oscilar, balancearse, mecer, blandir, hacer girar: son acepciones del verbo que se refieren a un movimiento armónico, que va de dentro a fuera del cuerpo hasta convertirse en aura. Las personas privilegiadas que tienen swing lo transfieren sin darse cuenta a cualquier acto cotidiano de su vida con una especie de ondulación espiritual. El swing se manifiesta al caminar, al sentarse o levantarse del sillón, al dar la mano a un amable desconocido, al llamar al camarero, al contar una historia a los amigos en la sobremesa sirviendo al mismo tiempo el vino, al agradecer con una sonrisa irónica un elogio merecido, al firmar un talón con o sin fondos, al mirar a los ojos con una intensidad medida al chico o a la chica que te gusta en la esquina de la barra, al acercar la copa a los labios, al hacer el amor, al desperezarse por la mañana, al echar media galleta al perro, al bostezar. 

El swing va más allá de la armonía corporal, del encanto personal no aprendido en ninguna escuela. El swing también es una forma de encajar con elegancia los golpes bajos que da la vida y de volver al anonimato después de un gran éxito: en este sentido tiene una conexión íntima con la moral laica o la fortaleza de espíritu. Quien tiene la gracia del swing aplica esta fórmula ondulante, oscilante, balanceante para salir indemne de cualquier infortunio, obligándolo a girar suavemente sobre si mismo hasta controlarlo por completo. Algunos placeres tienen swing, otros no. La melancolía tiene swing, la molicie también; en cambio, ningún cabreo lo tiene. Fumar ha dejado de tener swing y tampoco lo tiene el dar lecciones apuntándote con el dedo. Tienen swing algunos pases de Zidànne, el Ferrari de Schumacher en las curvas, el ritmo de ciertos cuentos de Borges, el triple salto mortal de los acróbatas, el andar fluyente de algunas mujeres y la elasticidad del guepardo ante la presa. Es muy difícil encontrar swing en los políticos. Kennedy alcanzó el nivel de seducción requerido, pero a mi juicio el rey del swing, moral, físico y espiritual es Mandela, sin ninguna duda. Ante cualquier ser que uno se tropiece en la vida bastará un sólo movimiento para descubrir si ha sido elegido por los dioses. Un estilo de cruzar las piernas, una forma de tener la copa en la mano. Todo es blues, todo es jazz. Algún silencio es swing."

MANUEL VICENT 25/07/2004

dilluns, 12 de setembre de 2011

"..que difícil es guardar
la distancia adecuada"



diumenge, 11 de setembre de 2011

...del tedi a la passió...



Dolça soletat del cos nu després del plaer, envolta l'ambient amb tensions infinites, sentiments barrejats d'amargues i dolces sensacions.
Allà on habita l'oblit, a l'esquerra de la soletat, i a la dreta de la necessitat, hi ha tot un món de carrerons per descobrir, plens de portes tancades amb pany i forrellat, i d'altres amb un mínim badall, per on tímidament s'asoma un raig lluminós, conductor d'alegria comprimida, en bosses prefabricades en petites dosis, per evitar enfits innecessaris.

i aleshores sabina ens recorda que..será mejor que aprendas a vivir sobre la línea divisoria que va del tedio a la pasión...

divendres, 2 de setembre de 2011

oblidats: film, cançó i pensament


"...el film de Buñuel manté molts dels elements que el van convertir en el cineasta surrealista per excel.lència. Els oblidats és un film sobre la fatalitat del destí. És una pel.lícula sobre l'absurd i irracional de la vida mateixa. Els desitjos ocults, els somnis i les passions són els elements que mantenen vius els personatges del film..."



Oblidar: procés que consisteix en no recordar, superar i perdonar.

dimecres, 17 d’agost de 2011

summer dream


"...después se besan y la grasa de los labios es un recuerdo que en ella perdurará toda la semana y en él hasta que use la servilleta."

dimarts, 9 d’agost de 2011

l@ nombre primer


"Els nombres primers són divisibles només per 1 i per ells mateixos. Estan al seu lloc en l'infinita sèrie de nombres naturals, esclafats com tots entre dos, però un pas enllà respecte als altres. Són nombres sospitosos i solitaris." Paolo GiordanoLa soledat dels nombres primers


Sempre havia pensat que les vacances són un bon moment per compartir, per passar moments inoblidables amb la gent que estimes i després recordar-los amb un somriure en la cara... 

Avui el sol baixa més lentament que mai i el cel s'ha tornat taronja, un taronja-roig que li dóna al horitzó un to de melangia, sona una cançó de Jim Morrison versionada en la radio per un grup que no coneix. el camí de tornada se'l sap de sobres, són tants els viatges d'anada i tornada que gairebé el cotxe el podria fer tot sol. Torna sense ganes, voldria continuar pel món...és incansable, com alguns petons.

De sobte l'ix un somriure, ampli i sincer, acaba de recordar el seu pas per terres desconegudes no fa massa dies....aquest any ha decidit no compartir la seua escapada. 
Volia records individuals, personals, íntims, particulars, el plaer de gaudir de la soletat, passejar pels parcs plens de gent en els que era impossible trobar-se algun conegut, escarbar en les botigues de música impregnant-se del seu esperit (com una ionquimusic), dansar sota el ritme d'un swing en un templet envoltat de verdor, devorar un llibre mentres es pren un vinet en un placeta encisadora, assaborir l'escència de les ciutats per descobrir i deixar-se perdre per cada carrer, caminar sense destí només guiada per la casualitat i la sorpresa.
Comprovar que els sopars romàntics d'un, també són viables, alguna que altra delicatessen, bona música francesa en el tocadiscs, una cervesa amb un toc de tequila... de postres un cigarret i un bon llibre.
L'experiència de fer-se entendre, d'intentar entendre als altres, perquè malgrat els seus coneiximents bàsics, fer-se entendre sempre costa i en una llengua que no és la teua, més encara.

Hi ha qui pensa que és un manera de fugir... no és el cas, encara que de vegades li agradaria fugir de certes coses, ja sap que algunes no desapareixen per molt lluny que vages i per molt depressa que corregues.

I així entre records i pensaments arriba un altre cop a casa, el somriure se li ha apagat, desfer la maleta mai serà divertit. Sap que el balanç final és positiu, escala castissa inclosa, i això la farà somriure més d'un cop, pensa que ha fet bé i que si fora ara, repetiria.

....un viatge com cal té la seua banda sonora...

dimecres, 20 de juliol de 2011

voyage voyage

Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!


"Voyage, voyage, eternellemet 
nuages en marecages"

divendres, 15 de juliol de 2011

K.O.Girl


".....y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@ en el asfalto de la gran ciudad, con armas de juguete para disparar y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@, que perdio las ganas de llorar soy el mas rapido de toda toda la ciudad, siempre al oeste de mi soledad..."


dijous, 14 de juliol de 2011


Les seues pestanyes llargues i negres cauen suaument i tornen a obrir-se, deixant camí als seus grans ulls negres, una i altra vegada, només com ella sap, amb la seua elegància innata. Això la fa especial, baix la carcasa del seu cos, amaga una nineta dèbil, sentimental, enamorada del plaer i de les emocions, però ella s'entesta en amagar-se dins seu, mentres els seus ulls salvatges, amaguen l'entrada a món, al seu món.
la porta esta tancada des de fa un temps, s'ha tornat un lloc inaccesible per als mortals, només hi entren algunes fades de tant en tant per endreçar i "resetetjar".... posant cadascu en el seu lloc...per a què no oblide, per a què recorde, per a què siga feliç.
Ha  recorregut moltes terres, a sobreviscut a moltes batalles, els anys l'han feta madurar a cops...

...segueix fent caure les parpelles.... una i altra vegada,  ho fa rapidament perquè ningú trobe l'entrada, perquè ningú gose a trucar al seu món, sap el perill que corre si deixa passar els extranys, ho ha fet altres vegades i després costa molt tornar a posar cada cosa al seu lloc, ja li ho diuen les fades...- vés en compte a qui deixes entrar! - 

Però elles mateixes saben, que algun dia, en algun temps llunyà...algun espavilat donyet desxifrarà el codi secret, pronunciarà les paraules exactes i obrirà la porta tancada...¿?

dimecres, 6 de juliol de 2011

tornaré.



Tornar ací és com tornar a la vida, a la natura, a la llibertat.... després d'un any, aterrar ací és meravellós, em moria de ganes de trepitjar aquesta sorra, de sumergir-me en les teues aigües, de sentir la brisa en la meua pell, perdre la vergonya al cos i als sentiments, alliberar els mals rotllos i deixar-se dur...

He compartit com una més la teua manera de viure la vida, he assaborit el plaer de dormir a l'aire lliure i gaudir del sumptuós i impressionat paisatge nocturn envoltada pels estels, eixos cossos celests amb llum pròpia que em transporten al paradís.

M'encises, estic enganxada a tu per a sempre, fa temps preguntava tornaré? ara ja sé que sí.
Aquest raconet del món mai serà el mateix que la primera vegada, el descobriment fou especial, però aquesta vegada també m'he emocionat en  la "zodiac" de tornada a la costa... m'he deixat un bri de mi allí... un altre cop, tornaré de visita o per quedar-me ... qui sap?


"Some day ill wish upon a star
and wake up where the clouds are far behind me
where troubles melt like lemondrops
away above the chimney tops
thats where youll find me"

"Algun dia desitjaria estar damunt d'un estel
i despertar allà on els núvols estiguen lluny darrere de mi
allà on els problemes es fonen com gotes de llimó
lluny per sobre del sostre de la llar de foc
allí és on em trobaràs"


dilluns, 20 de juny de 2011

no volies caldo...?


Premonició sabinera o influències informatives...però aquest cap de setmana he pogut gaudir de la seua música, bé del seu equip (que és fascinant) en directe, no era la rubia de la quarta fila, sinó la monera de la primera y malgrat que Panchito Varona no cantava per a mi, per mi, com si ho fera.

L'excusa per aquesta actuació tan excepcional, era un casament. Hem pareix el millor regal que a un li poden fer, bé i als convidats, és clar!

Vaig quedar captivada per la música, amb l'ajuda d'alguna copeta clar... per uns moments vaig oblidar tot el que em preocupava, totes les cabories i em vaig deixar portar per la música en aquest raconet del món, que tan bé m'acolleix sempre que em deixe caure per allí.
Una vegada més la música sabinera torna a mi...

Y no hay lágrimas que valgan para volver
a meternos en el coche
donde aquella noche en pleno carnaval
te empecé a desnudar.

dijous, 16 de juny de 2011

1+1= 2?

Torne musicalment al passat, quan l'escoltava una vegada darrere l'altra sense cansar-me de les seues lletres ni de la seua veu trencada i cassallera.
Recorde el meu primer concert, regal d'aniversari d'un gran amic, quina emoció, com una grupie a primera fila...sentit cada moviment i cada vibració, un goig indescriptible.
Pot ser feia anys que no l'escoltava, y ara sé perquè... les seues lletres canalles m'enganxen i moltes m'emocionen, si haguera de triar una de totes no sabria quina....avui em deixaria embolicar per esta.....


"...porque 2 no es igual que 1+1...."

dimarts, 14 de juny de 2011

bici-indignada


Fa un temps ja li vaig dedicar una carta "benvolguda cantaora". Ja em passa això, cada vegada que agafe la bici per a circular (o "bicicletjar"..hehe) per la ciutat m'indigne molt.
Què té en contra de la bici, senyora cantaora? ja sé que ha posat valenbisi, però i els carrils? i els accessos al riu que no pareix que vages per la ciutat sinó per la muntanya? què no té diners? o és que només condiciona el riu a partir de la ciutat del les arts?  jo sé d'algun company seu que li podria ajudar, té pantalons i jaquetes nous i cars, si els posara a subhasta entre els seus votants...? en fi... sobren les preguntes, falten respostes i actes.

Segurament el carril bici i l'acondicionament de algunes calçades no és el que més li fa falta a aquesta ciutat, hi ha tant que arreglar! però sí és una de les seves mancances.

Així que "benvolguda" cantaora, com que, no puc fer més que no votar-li per a que s'esfume  del nostre govern, almenys tindré el dret de protestar i comportar-me com una rebeca i cridar ben fort que estic                                                                         

INDIGNADA!!!!!!!!!!!!

diumenge, 12 de juny de 2011

cherry's festival


Cada vegada m'enamore més d'ella, cada vegada l'estime més, cada racó és màgic, cada moment que passe amb ella el gaudeix com el primer, i l'assaboreix pensant que pot ser tarde en tornar-la a veure.
Torne cansada, però plena de vida, pels meus pulmons l'aire pur de la vall, per meu cap encara volten les rialles infinites, silenci, festa, relax, amics, coneguts, desconeguts...
Busquant enfortir el cervell i el cor, he menjat cadascuna d'elles gaudint de la seua dolçor, mentrestant feiem broma amb un parell penjades en l'orella...Les cireres:  "Fruits del grup "Vermells", diorètics i molt aconsellables per carències de ferro i anèmies. Aquelles persones que tenen problemes de cor trobaran en la cirera un bon aliat per a protegir-se de problemes sobtats i enfortirà el seu sistema coronari ja que reforça la sang i el cor.Les vitamines i minerals que contenen ajuden moltíssim al bon rendiment i enfortiment de les funcions cerebrals, cotribueix a tenir bona memòria, vitalitzat tot l’organisme regenerant les funcions extrectores i sanguínies."

dilluns, 6 de juny de 2011

Només a mitjanit?


Encara ennuvolada entre la realitat i la ficció, m'en adone que jo també he desitjat alguna que altra vegada viure en un altra època, en un altre temps. Més d'una cop m'he sentit fora de lloc, com si haguera d'haver nascut abans, molt abans, però al contrari que al personatge de "midnight in Paris", jo mai he viatjat al passat.
(Sí, ja l'he vista, no podia faltar a la cita "allenista", i com no, en els Babel, no podia ser d'altra manera.)
A l'eixir del cinema haguera seguit caminant per la nit de València, com Gil, buscant eixe cotxe que em portara a una època anterior..., però no podia deixar-me el meu cotxe allí... així que he pensat que potser el meu cotxe també podia viatjar en el temps si li posava l'atmosfera adient... música de jazz en la radio, la gran via mig buida, la ciutat il·luminada pels fanals, el semàfors tots en verd des de l'avinguda Aragó fins a casa, la brisa nocturna acaronant-me el rostre...
però no ha funcionat...estic a casa i segueix en el 2011...tal vegada era massa d'hora, igual si m'haguera esperat fins mitjanit? qui sap?


 

Vos pose una cançoneta per si algun dia a mitjanit podeu viatjar en el temps, però torneu a contar-m'ho si us plau.



dijous, 2 de juny de 2011

però ballem...


"Tu estas maquillandote antes de salir sombra, rimel, lápiz y carmin
ya no está la cicatriz.
Eres una más.
Hoy tus labios son burdeles.
Tu y yo en la ciudad
son las doce y hoy es Viernes."

dilluns, 30 de maig de 2011

enfangada


Fang entre els dits, humetat entre porus de la mà, sentir el tacte llefiscós, oblidar l'hora en la que vius, relaxar-se, riure, gaudir, crear, imaginar, desconectar-se...

imaginar-me inconscientment, duta només per els moviments espontanis de la meua mà, que van donant cos a eixa forma inerta i per un efecte màgic esdevé en el meu jo.

P.S: Gràcies Angeles per compartir els teus coneiximents i el teu taller, ha estat un plaer. i com no la companyia dels tertulians, sou genials. repetirem veritat?


prop de...


com el flaire d'una flor
suau i dolç
torna a mi,

amb la veu xiuxejant,
actitut d'aquells
no ho tenen tot,

llavors el seu batec
s'iguala amb el meu
com sempre,

i mentres intente
evadir-me, cada vegada
estic més aprop,

prop del desastre,
prop de tu,
prop d'ell,

el cor batega més fort,
tu lluites per quedar-te,
jo per fugir,
i ell per posseir-me.

noséqui.




dissabte, 28 de maig de 2011

Benvinguts

Durant tot aquest temps que he estat "out of order"...he aprofitat per pensar, per reflexionar, i també per escriure algun post que altre, arrossegada pels sentiments (com sempre), però no per publicar-los (o sí) no em pareixen aptes per la llum del Pc.

Avui que torne a iniciar-me en aquest plaer que és compartir-me, començe amb una imatge interior nova, renovada de mi i del bloc. Espere que tan els lectors habibuals com els ocasionals i inclús els casuals, gaudiu de passar per ací, llegir i endur-vos en vosaltres un bri de mi.

Així que en realitat els que torneu a mi sou vosaltres. Benvinguts de nou.

Petonets. Noséqui.


"...Descorcharé el champagne

me dejaré besar

diré que es mio cuanto me rodea

veré el vacío en la marea

y dejaré acertijos en la botella..."