dimecres, 27 d’abril del 2011

l'últim sandvitx en velluters...




...xerrades noctures arreglant el nostre món, alguna sortida que altra pel barri, superar mals moments, compartir-ne de bons, somnis, rialles, mudances, bona companyia, aniversaris, respecte, AmIstAt... i un ramell de margarides preciós. 
Malgrat que sent el buit de la teua absència, m'has deixat tantes coses bones durant aquests més de dos anys que no tinc paraules, només puc somriure.

mil gràcies doctora i molta sort en el nou camí que ara comences.




P.S: recorda que sempre hi haurà un "sandvitx" per a tu en velluters.

dijous, 21 d’abril del 2011

i no diu res...





"Ella s'amaga darrere dels murs de silenci, sap que segurament esperaran un resposta, un incís, un gràcies, un jo que sé... però no és veu en esma. En el seu cap resonen una i altra vegada cadascuna de les paraules acuradament escrites, amb els seus records, amb sentiment, tot mentrestant devora un llibre que arriba un sant jordi tard, on  hi busca com una detectiu de pel·li en blanc i negre, amb barret i gavardina, però sense pipa, la resposta a la seua dedicatòria...però no sap si per la febra que ha derretit les seues neurones o que ja no és capaç de veure les coses amb claretat, no aconsegueix esmicolar-ho. 
Es barreja entre els sentiments, les sensacions, la realitat, la literatura, els blogs.... i sempre arriba al mateix lloc, ara no.
Ara només pot guardar silenci, és el que vol, és el que necesita, potser això faça mal, però de vegades és l'única manera de curar-se les cicatrius que encara li presionen on fa mal..."

                                                   fragment de "dies de plutja des de velluters"

dilluns, 18 d’abril del 2011

Si estirem tots...caurà?

És impossible no emocionar-se davant d'aquesta veu, que m'ha acompanyat tants anys, des que no era més que una adolescent, i consumia música del meu germà gran com una ionqui... fins ara, que ja consumeix la meua pròpia... però segueix igual de ionqui musicalment parlant...
Feia temps que no l'escoltava, però ell és com els bons amics, que per molt de temps que faça que no els veus, quan et tornes a trobar és com si no haguera passat el temps....i així va ser...
A més a més... com és de greu la situació, perquè deixe el seu silenci, i baixe als veïns del sud per col·laborar amb les seues cançons... gràcies.
Com he dit en algun comentari blocaire per la xarxa un plaer per als sentits i els sentiments....


dimecres, 13 d’abril del 2011

déjà vu


"En aquests temps on s'obri la caixa de les coses oblidades, qui sap si per guardar-ne més, o simplement per fer un recompte, recorda quan freqüentava aquell blog que la feia patir tant, aquell bloc que li recordava com d'estúpida  era per estimar algú que no l'estimava, aquell bloguer que en la xarxa era el rei dels sentiments, però se li acabaven quan eixia a la realitat i deixava la xarxa. Ella llegia i rellegia cada cosa que aquell bloguer escrivia, i mentres l'estimava, llegia com ell estimava d'altres, com viatjava, com feia coses que a ella li agradaria tant de fer, primer amb ell, temps més tard sense ell.
Aquell bloguer que la feia viatjar amb la ment, amb el cor, però mai amb el cos.... era una viatge d'ànima.
Amb el temps va descobrir la realitat amagada sota paraules boniques, ordenades, amb una prosa acurada amb un intent d'emocionar, i llavors va deixar de visitar-lo.
En la seua vida han passat moltes coses des de llavors, fins i tot ha tornat a estimar. Aquell bloguer és aigua passada, molt passada, però tot i així una visita casual a aquella pàgina de llunyans sofriments, li ha fet descobrir que ja no existeix."
                             ...només ha segut un déjà vu...

dimarts, 12 d’abril del 2011

silenci natural...

L'olor de la frígola, del romer, les gegants sureres observant,  les papallones, les flors, el cel blau....i el més sorprenent, el que més em fascina és el silenci, no sentir res, ni cotxes, ni autovies, ni persones...res de res, només algun pardalet o la caiguda de l'aigua en algun pou o aigüera.
Sempre és un plaer passejar-se per la natura (i això ho diu una urbanita fins a la medul·la), malgrat que després no pugues ni moure't del sofà, perquè el cansament et passa factura...
Avui com si fos un diumenge, però molt millor perquè no hi havia ni un ànima... he passejat, bé, més bé he trotat per la natura com una salvatge. 
Palet en mà, xiruques als peus i ganes d'eixir de la ciutat i gaudir del silenci de la natura, només han estat unes quatre intenses hores de caminada a un nivell mitjà-alt (com és lògic) això jo no ho sabia, però he resistit, i he eixit victoriosa de la primera i fatal pujada, fins l'última.
Malgrat l'adoloriment, caminaré per caminar, sense recerca....tornaré a buscar-te natura.

"..Si demà

caminem per caminar

i tan sols amb una mà

poder véncer el desencant..."




divendres, 8 d’abril del 2011

palestina

Que hi ha moltes injustícies en el món, i  moltes coses per arreglar ho sabem, però després de la  II mostra de cinema palestí de la setmana passada a la filmoteca de València, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer més coses del seu país i el colofó final amb l'actuació solidària d'esta nit, per part de Xavi Castillo per col·laborar amb Rumbo a Gaza (Rumbo a Gaza és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. L’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguen albergar a 200 persones i 2.000 tones d’ajuda humanitària, que serà lliurada a la UNRWA a la seua arribada A Gaza perquè gestione la seua distribució) en el teatre Micalet... no he pogut evitar de recordar esta cançó i de compartir-la...
  





www.Tu.tv

dilluns, 4 d’abril del 2011

per primer cop


Avui de nou, no tinc paraules,
 les meues neurones
no són capaces d'organitzar-se,
ara que no puc escriure, 
Mazoni cantarà...



"...N’hi ha que diuen que els mals moments s’obliden
I que només recordem els moments bons
Però jo tinc la sensació que la gent pren decisions 
En funció del que ha patit
Calculant el que pot patir
Patint per si s’equivocarà..."

diumenge, 3 d’abril del 2011

pensar?

....pensar que penses,
 pensar què pensarà,
què haurà pensat, 
què podria haver pensat, 
què pensarà, que pensaria si..., 
que penses tu, que pensa ell, 
que pensaran els altres, 
que pensaríeu vosaltres, 
què pensarem en el futur, 
que pensaré jo, 
que pense... i en que pensaré d'ací uns anys..... però......