divendres, 9 d’agost del 2013

un altre camí.....

Fa tant de temps que no escric res, que ja no sé si recorde com fer-ho.
Abans aliviava els moments díficils escrivint coses i contant histories, unes més reals altres no tant.(encara que totes portaven un bri de mi).
D'un temps ençà, escriure ja no alivia els tràngols, els mals moments i les decepcions.
El bloqueig laboral-mental em té abduida i em sap greu, molt greu, perque això em fa perdre'm moltes coses bones que passen pel meu voltant i fa ràbia, molta.
Fas reflexions analitzant que la vida són més coses, que la feina no ho és tot. Está la familia, la parella, els bons amics, els cinemes a la fresca, la platja de les deveses, pamis, els somnis, les il·lusions, les cervesetes pel barri, que em faces el café cada dia, el concerts, ballar la "prima estate" enmig del menjador com bojos.....
.... i penses que sí, que no et falta casi de res... que no necessites més diners per a sobreviure, que la feina no ho és tot....que la vida continua i que les coses, les bones, venen per un altre camí.
...de sobte arribes amb "un numeret de la once" somrius i dius ja está!!, esta nit s'acaben els problemes. I encara que sé que no és així, el meu cap fa un gir i pense que és una sort que estigues en altre camí. merci.


punxa ací

dimecres, 19 de juny del 2013

...i ara que ve l'estiu
ja pense en tu,
en la teua olor,
els teus colors,
les rialles a la fresca,
deleitar-te mos a mos,
passetjar-te 
gaudir-te
i et sent de nou.
 ara que ve l'estiu
torne a tu,
com abans...

noséqui torna a la marina. bon estiu a tothom!!!!


divendres, 18 de gener del 2013

2013

Enguany, no he fet el post que pertoca per a demanar i fer propòsits per al pròxim any. perquè?
pot ser, perque m'he adonat que no serveix per a res?, bé sí... per a una cosa, per a fer-me il.lusions de que tot va a millorar, que el futur serà meravellós i que els meus desitjos es compliran fil per randa....

Mai és aixi, sempre hi ha un canvi, una revolta o dos.... i fa que tot siga diferent, ni pitjor ni millor, diferent.

Així que enguany, el propòsit és, no tindren cap. Viure i avant. Conformisme? no!!! simplement protecció mental al desengany i a caure en pous impossibles, dels que m'es molt díficil ixir després.

Perque les coses venen per elles mateixes, algunes arriben, altres es queden pel camí i altres arriben tard.(en això, sòc tota una experta).

La meua vida, fins ara es compon de coses que no arriben, arriben, se'n van i tornen tard!! coses meues.

Tot i que un dels proposits podria ser, fer que este raconet, on  vos conte cada una de les coses que em retomben pel cap, no estiga tan silenciat, que torne la vida al brinet. Dormit pel silenci de les paraules de noséqui, que per una raó o per altra, calla cada cosa que pensa, que sent i que viu.

Per una banda, és díficil pel temps que dispose... i perque de vegades no es pot dir tot el que et passa pel cap...misèries obscures, pensaments nocturs, traumes acumulats a mig curar, realitats ficticies i alguna que altra cabòria disbauixada.

Pero com que res es impossible....i tot es possible, es farà un "poder"

(reflexions telefòniques, que no per telèfon) diga'm?