dimarts, 25 de gener del 2011

Ara que som junts, diré el que tu i jo sabem.... no, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.... això cantava Raimon allà pel 1963.
És tot un clàssic, uns dels nostres clàssics, que molts hem escoltat en casa de menuts, gràcies als pares, o als germans. Just fa dos setmanes vaig tenir el plaer, gràcies a un regal d'unes entrades inesperades, de veure'l en directe... he de confessar que en un primer moment no em feia massa il.lusió, pensava que ja eren temps passats en els que m'emocionava amb el cantautors, de veure'ls en directe.... ara m'he tornat un "moderneta", (i faig un somriure en pensar com m'ho dius..). Però tot i així la meua percerpció va canviar en veure aquella sala plena de gom a gom, i veure que el Raimon, tot i els seus 70 anys continua tenint una veu extraordinaria, una capacitat de convocatòria massiva, que continua dient coses i continua emocionant-me....

Així que agraïsc molt haver-hi anat, i com no també a Raimon per recordar-me que tot i que li he sentit el diguem no, mil i una vegades, encara no he après a dir no a temps, malgrat que ho intente de tant en tant. Com diria ell també... t'entendran? o no t'entendran?



dissabte, 1 de gener del 2011

al 2011...



El 2010 va ser un any ple de coses, de moltes coses, cúmuls de sentiments, positius, negatius, dolços, aspres, de nostàlgies, records, decisions, d'incertesa, d'acomiadar sentiments crónics, de sentir-ne de nous.... de canvis, de buscar-me, de no trobar-me (o si?), d'estrenar casa, "desestrenar " treball, de començar un bloc .... i tantes coses noves que potser han fet que l' any parega més llarg del normal però amb balanç  positiu, el recordaré amb un somriure.

Fora dels tópics de pensar en propósits per a l'any nou, no et faré cap propósit, perquè sé que la vida ja s'encarregarà de donar-me voltes i més voltes... així que voltaré i voltaré esperant experiències noves i emocionants, díficils, fàcils....esperant poder viatjar, somniar, riure, gaudir... i sobretot que aquest any també siga un any per recordar amb un somriure, així que gràcies de bestreta...