dimecres, 20 de juliol del 2011

voyage voyage

Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!


"Voyage, voyage, eternellemet 
nuages en marecages"

divendres, 15 de juliol del 2011

K.O.Girl


".....y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@ en el asfalto de la gran ciudad, con armas de juguete para disparar y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@, que perdio las ganas de llorar soy el mas rapido de toda toda la ciudad, siempre al oeste de mi soledad..."


dijous, 14 de juliol del 2011


Les seues pestanyes llargues i negres cauen suaument i tornen a obrir-se, deixant camí als seus grans ulls negres, una i altra vegada, només com ella sap, amb la seua elegància innata. Això la fa especial, baix la carcasa del seu cos, amaga una nineta dèbil, sentimental, enamorada del plaer i de les emocions, però ella s'entesta en amagar-se dins seu, mentres els seus ulls salvatges, amaguen l'entrada a món, al seu món.
la porta esta tancada des de fa un temps, s'ha tornat un lloc inaccesible per als mortals, només hi entren algunes fades de tant en tant per endreçar i "resetetjar".... posant cadascu en el seu lloc...per a què no oblide, per a què recorde, per a què siga feliç.
Ha  recorregut moltes terres, a sobreviscut a moltes batalles, els anys l'han feta madurar a cops...

...segueix fent caure les parpelles.... una i altra vegada,  ho fa rapidament perquè ningú trobe l'entrada, perquè ningú gose a trucar al seu món, sap el perill que corre si deixa passar els extranys, ho ha fet altres vegades i després costa molt tornar a posar cada cosa al seu lloc, ja li ho diuen les fades...- vés en compte a qui deixes entrar! - 

Però elles mateixes saben, que algun dia, en algun temps llunyà...algun espavilat donyet desxifrarà el codi secret, pronunciarà les paraules exactes i obrirà la porta tancada...¿?

dimecres, 6 de juliol del 2011

tornaré.



Tornar ací és com tornar a la vida, a la natura, a la llibertat.... després d'un any, aterrar ací és meravellós, em moria de ganes de trepitjar aquesta sorra, de sumergir-me en les teues aigües, de sentir la brisa en la meua pell, perdre la vergonya al cos i als sentiments, alliberar els mals rotllos i deixar-se dur...

He compartit com una més la teua manera de viure la vida, he assaborit el plaer de dormir a l'aire lliure i gaudir del sumptuós i impressionat paisatge nocturn envoltada pels estels, eixos cossos celests amb llum pròpia que em transporten al paradís.

M'encises, estic enganxada a tu per a sempre, fa temps preguntava tornaré? ara ja sé que sí.
Aquest raconet del món mai serà el mateix que la primera vegada, el descobriment fou especial, però aquesta vegada també m'he emocionat en  la "zodiac" de tornada a la costa... m'he deixat un bri de mi allí... un altre cop, tornaré de visita o per quedar-me ... qui sap?


"Some day ill wish upon a star
and wake up where the clouds are far behind me
where troubles melt like lemondrops
away above the chimney tops
thats where youll find me"

"Algun dia desitjaria estar damunt d'un estel
i despertar allà on els núvols estiguen lluny darrere de mi
allà on els problemes es fonen com gotes de llimó
lluny per sobre del sostre de la llar de foc
allí és on em trobaràs"