je suis swing.....

Je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou da dou dé yeah
Je suis swing, oh je suis swing.
C'est fou, c'est fou
C'que ça peut m'griser.
Un spirite me l'a révélé
C'est le rythme qui fait ainsi m'emballer.
Ouah, je suis swing, je suis swing
Da dou da dou da dou
Je m'amuse comme un fou.

...tenia bonicos els ulls...

Entre notes negres, compassos de dos per quatre, en el meu cap resonen cançons d'ací d'allà.... i passe d'unes a les altres enllaçades com en aquells antics mails. I totes les cançons és tornen una.

Una cançó llarga i trista, una banda sonora que no s'acaba, vaig acumulant cançons noves, fent una llista llarga d'estils, de músiques, de sons...per de tant de tant, com avui, tornar al principi de la llista i toCar cançons de bressol com esta....

But...

..But there's one thing I know 
The blues they send to meet me won't defeat me 

It won't be long till happiness steps up to greet me...

Plou

¿?

" ... NO SOY DE ESTE PLANETA...

...ALGO ASÍ COMO UN SALVAJE...

...PORQUE...

...PREFIERO AMOR, AMAR...

...TAMBIÉN PUDIERA SER...

...QUE ME ESTÉ VOLVIENDO LOC@...

...SI ME FALTA ALGUNA PIEZA...

...Y ASÍ SUCEDE...

...PREFIERO AMOR, AMAR."

Aute.

(selecció noséqui)

Wa yeah

..Jo cant sa lluna i s'estrella,

sa jungla i es bosc animat,

es tren, es vaixell, s'avioneta

i es teu submarí aquí aparcat...

je veux

Je Veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur, ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, moi j'veux crever la main sur le coeur allons ensemble, découvrir ma liberté, oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité.

i amb el somriure la revolta

M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner@
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.


I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.


I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més,

així t’espero i així em tens.

"..que difícil es guardar

la distancia adecuada"

oblidats: film, cançó i pensament

"...el film de Buñuel manté molts dels elements que el van convertir en el cineasta surrealista per excel.lència. Els oblidats és un film sobre la fatalitat del destí. És una pel.lícula sobre l'absurd i irracional de la vida mateixa. Els desitjos ocults, els somnis i les passions són els elements que mantenen vius els personatges del film..."

Oblidar: procés que consisteix en no recordar, superar i perdonar.

K.O.Girl

".....y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@ en el asfalto de la gran ciudad, con armas de juguete para disparar y ahora soy un llaner@ soliteri@ un ko boy perdid@, que perdio las ganas de llorar soy el mas rapido de toda toda la ciudad, siempre al oeste de mi soledad..."

no volies caldo...?

Premonició sabinera o influències informatives...però aquest cap de setmana he pogut gaudir de la seua música, bé del seu equip (que és fascinant) en directe, no era la rubia de la quarta fila, sinó la monera de la primera y malgrat que Panchito Varona no cantava per a mi, per mi, com si ho fera.

L'excusa per aquesta actuació tan excepcional, era un casament. Hem pareix el millor regal que a un li poden fer, bé i als convidats, és clar!

Vaig quedar captivada per la música, amb l'ajuda d'alguna copeta clar... per uns moments vaig oblidar tot el que em preocupava, totes les cabories i em vaig deixar portar per la música en aquest raconet del món, que tan bé m'acolleix sempre que em deixe caure per allí.
Una vegada més la música sabinera torna a mi...

Y no hay lágrimas que valgan para volver

a meternos en el coche
donde aquella noche en pleno carnaval
te empecé a desnudar.

1+1= 2?

Torne musicalment al passat, quan l'escoltava una vegada darrere l'altra sense cansar-me de les seues lletres ni de la seua veu trencada i cassallera.

Recorde el meu primer concert, regal d'aniversari d'un gran amic, quina emoció, com una grupie a primera fila...sentit cada moviment i cada vibració, un goig indescriptible.

Pot ser feia anys que no l'escoltava, y ara sé perquè... les seues lletres canalles m'enganxen i moltes m'emocionen, si haguera de triar una de totes no sabria quina....avui em deixaria embolicar per esta.....

"...porque 2 no es igual que 1+1...."

però ballem...

"Tu estas maquillandote antes de salir sombra, rimel, lápiz y carmin
ya no está la cicatriz.
Eres una más.
Hoy tus labios son burdeles.
Tu y yo en la ciudad
son las doce y hoy es Viernes."

S o S

Sos és la senyal d'auxili més utilitzada internacionalment, va començar a utilitzar-se a principis del segle XX. Va ser aprovada en una conferència internacional en Berlín en 1906 per a substituir a la CQD que s'havia utilitzat fins aleshores en les transmissions telegràfiques en Codi Morse.

No és una cridada de sOs la que en va dur fins a Murcia el cap de setmana (ho tal vegada sí), vaig ser abduïda per la música i transportada fins allí, amb el propòsit de empatxar-me de grups, concerts, música, música, música... 

Les expectatives van estar a l'altura (tot i les absències), i el balanç final positiu.

Ara mentres mire de tornar a la crua realitat, encara reSsona en el meu cap....

paparaaparaaaa....

"...hay una cosa que tu sabes, que yo no puedo controlar,

bailando el ritmo de canciones que no dejaron de sonar..."

Ix! no estiguis trista...

per primer cop

Avui de nou, no tinc paraules,

 les meues neurones

no són capaces d'organitzar-se,

ara que no puc escriure, 

Mazoni cantarà...

"...N’hi ha que diuen que els mals moments s’obliden
I que només recordem els moments bons
Però jo tinc la sensació que la gent pren decisions 
En funció del que ha patit
Calculant el que pot patir
Patint per si s’equivocarà..."

...i vull caminar somrient entre la gent...

"... ya me dado cuenta de que el tiempo no para, y hay que subirse en marcha en el primer vagón, ya me dado cuenta de que el tiempo no regresa..."

Luis Ramiro

" ... unos que ríen otros lloraran... 
...siempre hay porque vivir porque luchar...
...al final las obras quedan las gentes se van.. la vida sigue igual"