dissabte, 12 de juny del 2010

a propòsit de besar...



"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.
Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mi como una luna en el agua."

                                                Rayuela (capítol 7) Julio Cortázar

divendres, 11 de juny del 2010

D'enllaç a enllaç...

En l'ordinador sona " walking after midnight" interpretada per Imelda May, un descobriment de fa un temps. Té un disc anomenat Love tatoo que escolte sovint metrestant em perd entre els meus pensaments...
però com passa en aquestes coses de la xarxa, you tube amunt i avall... aquesta cançó és un èxit de Patsy Cline (un altra troballa). Llavors continue la recerca...qui és Patsy Cline (punxa'm) i més de Patsy Cline (punxa'm) ...d'enllaç  a enllaç....i ara aquest i ara l'altre.... arribe a la pel.li Sweet Dreams... ja m'he tornat CRAZY (punxa'm)....

 

Crazy, I'm crazy for feeling so lonely.
I'm crazy, crazy for feeling so blue.
I knew you'd love me
As long as you wanted,
And then someday
You'd leave me for somebody new.
Worry, why do I let myself worry?
Wondering what in the world did I do?
Crazy for thinking that my love could hold you.
I'm crazy for trying and crazy for crying.
And I'm crazy for loving you.
Crazy for thinking that my love could hold you.
I'm crazy for trying and crazy for crying.
And I'm crazy for loving you

dimecres, 9 de juny del 2010

això ho pague jo...

És un actor de teatre d'Alcoi, políticament incorrecte, escatòlogic, ateu, groller, sarcàstic...principal integrant d'una companyia alcoiana i director d'aquesta.
Es caracteritzen sobretot per fer monòlegs de caràcter còmic en els quals acostuma a trencar la quarta paret adrençant-se al públic al qual fa partícep de l'actuació. Al País Valencià és conegut per la censura patida per part de l'actual alcalde de Xàtiva, el president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seua imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana sobre la de l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura de Zaplana.
Quan el veus en l'escenari, sobretot les primeres vegades no pots deixar de somriure o fins i tot de riure, les seues actuacions no es podem descriure hi ha que vore-les, sobretot perquè amb la situació actual políticament i religiosament parlant que estem vivint... cal riure's, perquè hi ha per a plorar i no parar. no creus?

xavi castillo
p.s: en you tube hi ha un fum de videos, busca'ls i riu...

dimarts, 8 de juny del 2010

Salomé.

Des del moment en què Wilde escriu la seva obra el 1896, aquesta esdevé en un d'escàndol. La societat puritana anglesa i els països catòlics europeus es neguen a estrenar semblant escàndol, és per això que ha d'esperar a veure's estrenada a Alemanya, sense cap tipus de prejudici.

És llavors quan Strauss veu la representació i decideix portar el text de Wilde a l'òpera. El tema escabrós, les formes sexuals de la protagonista, l'aprofundiment i mutació d'un tema col.lateral dels Evangelis, són en opinió de Strauss un material sublim per a una obra de fi de segle, per això encarrega les oportunes modificacions a Hugo von Hoffmannsthal, que la facin apta per a la seva estrena.

La societat puritana, en principi, no la va rebre bé, però amb el temps aquesta es va doblegar a la riquesa i categoria musical de l'obra que es constitueix com una de les joies musicals de l'expressionisme alemany.

Amb tot això que vos he explicat podeu pensar, segurament que sí, que la temàtica d'aquesta òpera és interessant, i ho és.

L'altre dia, gràcies a una amiga vaig tenir l'oportunitat de veure-la. He de confessar que aficionada a l'òpera no sóc i que no sabria fer una valoració exhaustiva d'allò que vaig veure. El meu contacte amb el món de l'òpera és recent i breu. La primera vegada em vàren delectar amb el llarguíssim i interminable Parsifal, 
 cinc hores d'òpera per a una analfabeta en aquest camp, és d'admiració, no creus?
(hi ha coses que les fas i no saps ben bé perque o si?).
potser no he encertat amb les eleccions de les primeres òperes (massa per a aficionats), esperaré la pròxima...

Malgrat tot he de dir que allò que més m'agrada d'aquest gènere de música teatral és l'escenografia, a més a  més m'impressiona l'organització de tot plegat. El desplegament de mitjans, els decorats estudiats al mil·límetre, pugen, baixen, giren...i l'impressionat coordinació entre la música de l'orquestra, els cantants amb veus que semblem irreals, els que s'encarreguen dels decorats, els que vesteixen a cadascun dels personatges, vigilant cada detall...cadascuna de les persones que hi participen aconsegueixen aquest espectacle meravellós que malgrat que no sàpigues res d'òpera, ni de la seua història, ni res de res... siguen capaç d'emocionar-te. 



P.s:  fotos de les litografies modernistes de Audrey Bardsley per a la edició de Salomé de 1907. " Herodías i Salomé" i " Salomé balla la dança del set vels ".