diumenge, 2 de maig de 2010

Quant és?

Moltes vegades ens preguntem el preu de les coses, preu és l'assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia o servei, es fixa mitjançant la llei de la oferta i la demanda .... i no sé quines altres històries que no entendre mai, ni ganes, total acabe pagant-ho igualment.

Però? i les immaterials? quant valen? en aquestes el preu va lligat amb el valor (conjunt de qualitats d'una cosa que la fan estimable) que canvia segons cadascú.
Un petó o una abraçada no val el mateix per a tu, per a mi o per a ell/ella...la vàlua depén de la situació, del moment, de l'època de l'any, de si has tingut un bon dia o no, si has desdejunat bé, si el teu cap t'ha renyat, de si el tren, el bus ha passat a l'hora, o si vas amb el cotxe, si has trobat aparcament a la primera o t'has passat un hora per estacionar-lo, si el gos de la veïna t'ha deixat dormir, si ell/a t'ha telefonat .... de tantes coses... que no sabria anomenar-les  totes.

Jo que em considere consumista (de vegades), m'agrada molt comprar qualsevol cosa, intente cada dia valorar les coses sense preu, aquelles que no podem comprar, eixes que ens fan diferents uns dels altres i alhora ens posa als pobres i als rics en el mateix nivell. Tot no es paga amb diners...


què val més, un sopar en un lloc elegant o un petó que et sorprén mentrestant tu prepares una humil amanida?

què val més, un passeig en un cotxe de luxe o una abraçada llarga i estreta?

què val més, que et regalen un viatge amb tot inclòs o  tenir algú que t'estima mirant-te mentrestant tu dorms en el sofà?

què val més,  un anell de molta vàlua o que et llegeixen un paràgraf d'un llibre que t'agrada molt i et facen sentir especial?

                        què val més.....? què val més......???????.....¿¿¿¿¿

Jo ho tinc quasi clar, encara que la vida també passe la factura de tot allò que no té preu, jo la pagaré amb molt de gust.... quant és?





4 comentaris:

Juanjo ha dit...

Hola:he decidido visitar tu casa (como dicen los blogeros) y me ha gustado como escribes.
Lo primero pedirte disculpas por no escribirte en catalan.....lo entiendo perfectamente,lo chapurreo mas mal que bien y lo leo sin mucha dificultad.....pero escribirlo me resulta una tarea titanica.
En cuanto al tema que propones considero que hay cosas que no tienen precio y otras muchas que no se pueden comparar.Es cierto que vivimos inmersos en la voragine consumista pero al menos espero que seamos capaces de dejar ciertas sensaciones libre de ella.
Un beso y te seguire leyendo

noséqui ha dit...

Moltes gràcies per visitar-me Juanjo. Vaig visitar el teu, per recomanació d'un bon company de feina i m'agradà moltíssim,enhorabona. Jo m'endinsat en aquest món del bloc recentment,sòc una bloquera en pràctiques.Estic d'acord amb tu, de fet ho intente cada dia, experimentar sensaciones sense preu.
un beset.

antonio ha dit...

Hola noséqui!,vengo del blog de Juanjo.
¿como poner precio a cosas que no lo tienen?.
Ayer tuve que ir a Girona a hacer unas gestiones y paseando por las calles comerciales solo veías precios en los escaparates de los comercios, pero ninguno vendía caricias,sonrisas,abrazos,besos,ternura o miradas.
El mejor regalo que me pueden hacer al acabar la jornada son unas buenas caricias en la espalda dadas con amor,imposible acabar mejor el día.

Saludos!

PD: Soy catalán pero me expreso mejor en castellano

noséqui ha dit...

Hola Antonio, benvingut. El que tenen de bo les coses sense preu, és això, que no en tenen.

un bes.

Per cert, una bona manera d'acabar el dia.