diumenge, 9 de maig de 2010

refugi per a l'ànima

Fa anys, vaig descobrir un lloc, perdut en una vall preciosa, per a desconectar-me, refugiar-me i oblidar-me per uns dies de la monotonia, la ciutat, els sorolls, del telèfon... on carregar les piles, i tornar a casa amb energia positiva.
Aquest cap de setmana he estat allí, com sempre he tornat amb eixa bona energia, el contacte amb la natura, el bon menjar cassolà, la festa popular (hem plantat un xop), la música al carrer, les rialles i més rialles... i sobretot envoltada de molt bona gent.

Moltes gràcies per tot, com sempre ha estat un plaer.












P.s:  (sóc afortunat@, però ho diré fluixet, no espanti la sort que viatja a prop meu)

2 comentaris:

Juanjo ha dit...

Que suerte conocer sitios asi,lugares donde sabes que siempre puedes volver como a un refugio necesario.
Mi consejo:no le cuentes a nadie donde esta o dejara de ser tu oasis particular
Besos

noséqui ha dit...

Sí és una sort juanjo, a més a més aquesta última vegada ha tingut quelcom d'especial.
Gràcies per el consell, ho tindré en compte.

un beset