divendres, 21 de maig de 2010

temps de canvi, moments d'incertesa...


Temps de canvis, moments d'incertesa.

Cal suposar que després d'un canvi (no parle del climátic, és clar) sempre hi ha amagada alguna cosa millor, a mig camí entre la felicitat i l'esperança.

Suposem que senzillament el fet d'experimentar un canvi, fa que el nostre cos, una vegada passat el període de por al canvi i la incertesa de no saber on ens durà tot plegat, segregue unes substàncies en la ment, que ens provoquen una sensació de millora general, transmetent il.lusió,(imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la imaginació o per una interpretació errònia), fantasia, miratge... i ens donen forçes per continuar.

però tot açò, només és un supòsit....


3 comentaris:

IÑIGO MONTOYA ha dit...

somos animales de costumbres, cualquier cosa que modifique nuestra rutina, sea diaria, laboral o personal, produce un cierto temor y una pregunta ¿y ahora que?, la respuesta está en nosotros mismos, pues infinidad de puertas se abren ante nosotros y es a nosotros a quin corresponde traspasarlas o no.

Gracias por tu comentario, me ha hecho mucha ilusión. Ha sido el primero.

Un abrazo.

Juanjo ha dit...

Tienes toda la razon y no es solo un supuesto.los cambios producen la segregacion de ciertas substancias en nuestro organismo que algunos consideran placenteras o incluso excitantes,mientras que a otros les desasosiegan
es cierto lo que dice iñigo.que somos animales de costumbres,pero no es menos cierto que necesitamos cambios y novedades.....son ellas las que permiten niuestra evolucion y sin ellas simplemente nos habriamos extinguido
Besitos

noséqui ha dit...

Iñigo: benvingut siga qui a casa ve. sí que s'en obrin de portes, la complexitat està en entrar per la correcta...

Juanjo: preferiex el canvis que ens provoquen exitació i plaer, si ens han de provocar neguit millor no canviar.

un beset