divendres, 18 de juny de 2010

aprendre



torna i torna,
allà on no deuria,
allà on sempre li fa mal.
no aprén, 
i hi torna
més i més vegades,
una rere l'altra
per què?
no ho sap pas.
per què no?
perquè no cal.
perquè cal oblidar,
perquè cal suprimir,
perquè cal eliminar,
perquè cal aprendre,
malgrat que faça mal.
  
                              anònim

3 comentaris:

Juanjo ha dit...

Aprender¡¡¡¡¡¡¡¡.....es lo que tenemos que hacer continuamente aunque fracasemos......como bien dices de los fracasos tambien se aprende
Besos

Carmen ha dit...

A vegades cal desaprende allò aprés per aprendre-lo com cal.

Sembla un travallengües però a mi em passa. A tu?

Com em va dir un savi un dia mentre esperava i llegia, llegia "otro mundo es posible si..." i esperava i esperava... cambiar el món i... aguardava que vinguera l'actor de teatre a la boca del metro:

-¡No te ralles, tía!

Vaig tancar el llibre.

Hi ha una lliçó que no aprenc
mai: la que nega que un altre món es possible. No m'importa que em suspenguen en aquesta. Ara, de tant en tant també hi ha que enviar a la merda estes super super pretensions!! És terapèutic.

Una de Foucault: "Hay momentos en la vida en los que la cuestión de saber si se puede pensar distinto de como se piensa y percibir distinto de como se ve es indispensable para seguir contemplando o reflexionando" (El uso de los placeres.).

noséqui ha dit...

juanjo: del fracàs s'apren més del que pensem. beset

carmeta: sí a mi em passa, desapren i apren cada dia... per intentar aprendre millor.
una abraçada.