dimarts, 8 de juny del 2010

Salomé.

Des del moment en què Wilde escriu la seva obra el 1896, aquesta esdevé en un d'escàndol. La societat puritana anglesa i els països catòlics europeus es neguen a estrenar semblant escàndol, és per això que ha d'esperar a veure's estrenada a Alemanya, sense cap tipus de prejudici.

És llavors quan Strauss veu la representació i decideix portar el text de Wilde a l'òpera. El tema escabrós, les formes sexuals de la protagonista, l'aprofundiment i mutació d'un tema col.lateral dels Evangelis, són en opinió de Strauss un material sublim per a una obra de fi de segle, per això encarrega les oportunes modificacions a Hugo von Hoffmannsthal, que la facin apta per a la seva estrena.

La societat puritana, en principi, no la va rebre bé, però amb el temps aquesta es va doblegar a la riquesa i categoria musical de l'obra que es constitueix com una de les joies musicals de l'expressionisme alemany.

Amb tot això que vos he explicat podeu pensar, segurament que sí, que la temàtica d'aquesta òpera és interessant, i ho és.

L'altre dia, gràcies a una amiga vaig tenir l'oportunitat de veure-la. He de confessar que aficionada a l'òpera no sóc i que no sabria fer una valoració exhaustiva d'allò que vaig veure. El meu contacte amb el món de l'òpera és recent i breu. La primera vegada em vàren delectar amb el llarguíssim i interminable Parsifal, 
 cinc hores d'òpera per a una analfabeta en aquest camp, és d'admiració, no creus?
(hi ha coses que les fas i no saps ben bé perque o si?).
potser no he encertat amb les eleccions de les primeres òperes (massa per a aficionats), esperaré la pròxima...

Malgrat tot he de dir que allò que més m'agrada d'aquest gènere de música teatral és l'escenografia, a més a  més m'impressiona l'organització de tot plegat. El desplegament de mitjans, els decorats estudiats al mil·límetre, pugen, baixen, giren...i l'impressionat coordinació entre la música de l'orquestra, els cantants amb veus que semblem irreals, els que s'encarreguen dels decorats, els que vesteixen a cadascun dels personatges, vigilant cada detall...cadascuna de les persones que hi participen aconsegueixen aquest espectacle meravellós que malgrat que no sàpigues res d'òpera, ni de la seua història, ni res de res... siguen capaç d'emocionar-te. 



P.s:  fotos de les litografies modernistes de Audrey Bardsley per a la edició de Salomé de 1907. " Herodías i Salomé" i " Salomé balla la dança del set vels ".

3 comentaris:

juanjo ha dit...

No he visto Salome y comotu misma tambien apuntas tampoco soy demasiado asaiduo de este tipode musica,posiblemente porque me falten bases y conocimientos para llegar a disfrutarlas en toda su dimension.
En cualquier caso siendo el texto de Wilde,no podia ser mas que polemico....acaso no fue el el que dijo que lo importante es que hablen de nosotros aunque sea mal?
Besos

IÑIGO MONTOYA ha dit...

Lo realmente importante es iniciarse, no hace falta ser un experto para disfrutar de una opera, el hacerlo en un teatro no tiene nada que ver a escucharlo de un cd en casa, te animo a que sigas disfrutando de este género tan sublime.

Un beso.

noséqui ha dit...

...sí, que parlen de nosaltres encara que siga mal!!
...sí, per suposat que continuaré gaudint sempre que puga (sobretot si és de franc) de l'òpera.

petonets