dimecres, 8 de setembre de 2010

cremant nuvols



 a tots aquells que cremeu la terra,
a tots aquells que cremeu els arbres,
a tots aquells que cremeu els animals,
a tots aquells que cremeu perquè sí,
a aquells que cremeu el nostre bonic paisatge,
que cremeu la vida.
més caldria que cremareu el nuvols, com En Serrat
i deixareu la nostra terra tranquil·la.


5 comentaris:

Juanjo ha dit...

Desgraciadamente hay mucha gente enferma que no se dan cuenta del dañoque estan haciendo
Besos

noséqui ha dit...

No sé si s'en adonen del mal que fan o no, però en qualsevol cas em pareixen gent dolenta.

gràcies pel comentari juanjo. m'agrada saber que passes per ací.

un beset

m'agrada ha dit...

és una autèntica desgràcia que se'ns cremen tantes hectàrees, a més de posar en risc tantes vides.
Pense que són malalts.
Quant a la cançó de Serrat és preciosa.
besets

noséqui ha dit...

Hola m'agrada. jo pense que més que malalts són gent en sentiments dolents.

un abraçada.i gràcies per passar-te.

IÑIGO MONTOYA ha dit...

No sólo es una desgracia, es un gran crimen, un crimen que no esta castigado como debiera.

Bienvenidos al nuevo desierto de la peninsula Ibérica.

Nada hacemos para que cambie, dentro de poco ya no habrá incendios, dentro de poco no habrá nada que quemar.

Un beso.