dilluns, 27 de setembre del 2010

" tornar al lloc del crim"


Diuen que els assassins sempre tornen al lloc del crim, en aquest cas i de manera metafòrica, clar, ha tornat una de les víctimes. He tornat per reconciliar-me amb el mal rotllo. 

Aquest és un lloc on sempre he anat amb amics... , un lloc en el que tinc molt bons records. Cerveses eternes i magnífiques, de converses i riures amb els companys del curs dels dissabtes pel matí, la primera copeta abans d'anar de festa o l'última abans d'anar a dormir, el lloc on fer-me un café amb llet sola pels matins, mentrestant llegeix la premsa o simplement contemple eixa placeta que tant m'agrada. Allí fan una de les meues preferides revetlles de falles..... la plaça on fan el millor xauarma i el millor humus que jo he provat fins ara, i moltes coses i fets positius més....

Per això he tornat, m'he assegut en la mateixa taula, he demanat un café amb llet, i allí entre "guiris" i un llibre que parla de la felicitat (Wilhelm Schmid), m'he reconciliat amb el lloc, he soterrat el mal rotllo i he gaudit d'un dilluns més al sol.

Com diu Wilhelm: 

"la felicitat és una maximització del plaer i una minimització o, encara millor, una eliminació del dolor"


6 comentaris:

IÑIGO MONTOYA ha dit...

Hay a veces que no sabemos que hacer con el tiempo cuando lo tenemos y otras no paramos de pensar todo lo que haríamos si lo tuviéramos. En todo caso no todos los Lunes son soleados y es tan bonita la luz de las 11 de la mañana cuando la disfrutas en libertad......

Un beso.

noséqui ha dit...

un beso iñigo.

Carmen ha dit...

Hola!

Compres el diari Público? És que ahir em vaig assabentar que els diumenges donen la serie Cosmos de Carl Sagan i em falta la primera entrega de la sèrie.

Besets!!!

noséqui ha dit...

hola carmen!!!
tornar al lloc del crim i comprar el público?? interesant...hehehe.

gràcies per passar-te per aci.

bs

Carmen ha dit...

Aquí va mi pequeña contribución a la felicidad:

Allí donde nada puedes, no desees nada. Arnold Geulincx.

Besos.

noséqui ha dit...

ahhh Carmen, no tinc la primera entrega... I'm sorry.

bona contribució a la felicitat.

una abraçada.