dimarts, 25 de gener de 2011

Ara que som junts, diré el que tu i jo sabem.... no, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.... això cantava Raimon allà pel 1963.
És tot un clàssic, uns dels nostres clàssics, que molts hem escoltat en casa de menuts, gràcies als pares, o als germans. Just fa dos setmanes vaig tenir el plaer, gràcies a un regal d'unes entrades inesperades, de veure'l en directe... he de confessar que en un primer moment no em feia massa il.lusió, pensava que ja eren temps passats en els que m'emocionava amb el cantautors, de veure'ls en directe.... ara m'he tornat un "moderneta", (i faig un somriure en pensar com m'ho dius..). Però tot i així la meua percerpció va canviar en veure aquella sala plena de gom a gom, i veure que el Raimon, tot i els seus 70 anys continua tenint una veu extraordinaria, una capacitat de convocatòria massiva, que continua dient coses i continua emocionant-me....

Així que agraïsc molt haver-hi anat, i com no també a Raimon per recordar-me que tot i que li he sentit el diguem no, mil i una vegades, encara no he après a dir no a temps, malgrat que ho intente de tant en tant. Com diria ell també... t'entendran? o no t'entendran?



2 comentaris:

Carmenn ha dit...

Hola bonica! Quant de temps. I que vinguen més concerts dels moderns o dels clàssics. Mua!

noséqui ha dit...

Hola Guapeta!! quina alegria trobar-te per ací!!! t'he trobat a faltar, hehehe... en vegem eh?

petonets