dimecres, 13 d’abril de 2011

déjà vu


"En aquests temps on s'obri la caixa de les coses oblidades, qui sap si per guardar-ne més, o simplement per fer un recompte, recorda quan freqüentava aquell blog que la feia patir tant, aquell bloc que li recordava com d'estúpida  era per estimar algú que no l'estimava, aquell bloguer que en la xarxa era el rei dels sentiments, però se li acabaven quan eixia a la realitat i deixava la xarxa. Ella llegia i rellegia cada cosa que aquell bloguer escrivia, i mentres l'estimava, llegia com ell estimava d'altres, com viatjava, com feia coses que a ella li agradaria tant de fer, primer amb ell, temps més tard sense ell.
Aquell bloguer que la feia viatjar amb la ment, amb el cor, però mai amb el cos.... era una viatge d'ànima.
Amb el temps va descobrir la realitat amagada sota paraules boniques, ordenades, amb una prosa acurada amb un intent d'emocionar, i llavors va deixar de visitar-lo.
En la seua vida han passat moltes coses des de llavors, fins i tot ha tornat a estimar. Aquell bloguer és aigua passada, molt passada, però tot i així una visita casual a aquella pàgina de llunyans sofriments, li ha fet descobrir que ja no existeix."
                             ...només ha segut un déjà vu...

3 comentaris:

Juanjo ha dit...

Me ha dado un poco de tristeza este relato que no creo demasiado ficticio
Besitos

noséqui ha dit...

hola juanjo, m'encisa que passes per ací... tristesa? no... només records... fíctici? ...

una abraçada

la vida té vida pròpia ha dit...

m'encanta! injecció de vitalitat per a la primavera!