dilluns, 18 d’abril de 2011

Si estirem tots...caurà?

És impossible no emocionar-se davant d'aquesta veu, que m'ha acompanyat tants anys, des que no era més que una adolescent, i consumia música del meu germà gran com una ionqui... fins ara, que ja consumeix la meua pròpia... però segueix igual de ionqui musicalment parlant...
Feia temps que no l'escoltava, però ell és com els bons amics, que per molt de temps que faça que no els veus, quan et tornes a trobar és com si no haguera passat el temps....i així va ser...
A més a més... com és de greu la situació, perquè deixe el seu silenci, i baixe als veïns del sud per col·laborar amb les seues cançons... gràcies.
Com he dit en algun comentari blocaire per la xarxa un plaer per als sentits i els sentiments....


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vull creure que sí, que acabarà caient, si estirem tots...


lavidatevidapropia

Juanjo ha dit...

Me quede sin ir a verlo.Me dijeron que estuvo muy bien
besos

noséqui ha dit...

lavidatevidapropia: doncs seguirem estirant!! per cert, vaig passar pel teu bloc, el escrit del diumenge en va emocionar molt.enhorabona pel teu bloc.

Juanjo: va estar molt bé, sobretot emotiu.

petonets als dos, i com sempre agraïr-vos passar per ací, i deixar constancia.