dilluns, 20 de juny del 2011

no volies caldo...?


Premonició sabinera o influències informatives...però aquest cap de setmana he pogut gaudir de la seua música, bé del seu equip (que és fascinant) en directe, no era la rubia de la quarta fila, sinó la monera de la primera y malgrat que Panchito Varona no cantava per a mi, per mi, com si ho fera.

L'excusa per aquesta actuació tan excepcional, era un casament. Hem pareix el millor regal que a un li poden fer, bé i als convidats, és clar!

Vaig quedar captivada per la música, amb l'ajuda d'alguna copeta clar... per uns moments vaig oblidar tot el que em preocupava, totes les cabories i em vaig deixar portar per la música en aquest raconet del món, que tan bé m'acolleix sempre que em deixe caure per allí.
Una vegada més la música sabinera torna a mi...

Y no hay lágrimas que valgan para volver
a meternos en el coche
donde aquella noche en pleno carnaval
te empecé a desnudar.

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Que no pari, mai, la música!

noséqui ha dit...

maiiii!!!!!!!!

petons

Anònim ha dit...

petons, petons de kamamuricañí

Emi ha dit...

"El agua apaga el fuego y al ardor lo saños, amor se llama el juego en el ue un par de ciegos juegan a hacerse daño.."
Hola! He trobat el teu bloc casualmen i quan has citat la canço del Sabina he somrist :)
Dic 'hola' i promet tornar a llegir-te!

noséqui ha dit...

hola cinderella!!! benvinguda siga qui a casa ve. :-)