dimecres, 20 de juliol de 2011

voyage voyage

Kavafis deia que l'important era el camí, que fora llarg i ple d'aventures, de coneixences, que el destí era secundari, i així és i així espere.
Hi ha una cançó que diu "... donde fue a parar el tren que nunca cogimos..."; no t'ho preguntes mai, agafa'l, gaudeix del camí, d'allò que et vas trobant, d'allò que vas vivint, sense pensar en la tornada, ni en tot allò que deixes darrere.
Aprén de cada moment, de cada pas nou, de les noves troballes, de noves cultures, nous sabors, olors, sensacions.....
Bon voYage mAdemOIselLe!!


"Voyage, voyage, eternellemet 
nuages en marecages"

4 comentaris:

Audrey ha dit...

Endavant, sempre endavant!

Carmen ha dit...

¡Ostras! Aquesta cançó. Deu ser dels vuitanta. Bon viatge!

murakamicañí ha dit...

me parece maravillosa la forma tan clara, sencilla y sensible como expresas tus sentimientos

Eva ha dit...

Bon viatge per a tu també, si estàs de vacances. Espero que continuïs compartint a la tornada que, com bé diu el teu amic, compartir dóna gustet!
Un plaer seguir-te...

Eva