dilluns, 12 de setembre del 2011

"..que difícil es guardar
la distancia adecuada"



13 comentaris:

juanjo ha dit...

Me gusta la artista,me gusta la cancion y me gusta lo que dice...que es una verdad como un templo
Besos

noséqui ha dit...

...estic enganxada a aquesta cançó des de fa uns dies...:-)

Anònim ha dit...

La distància adequada normalment solen ser dos pasos.

Anònim ha dit...

La distància més adequada sol ser de dos pasos.

noséqui ha dit...

dos? perquè?
:-)

Anònim ha dit...

Per què? Molt senzill.
Primera cita. El xic acompanya a la xica del seus somnis a la porta de sa casa d'ella. De sobte, arriba el moment mític.
L'un front a l'altre. Un pas seria una intromisió en l'espai íntim de l'altra persona.
Ja ha arribat el moment clau de la cita. Sí, tot ha anat bé, les dues mirades se fixen una dins l'altra amb intensitat i en paralel. I ara toca jugar. Qui no arrisca mai no guanya.
Hi ha tres possibilitats: a) el xic dóna el dos pasos b) la xica dóna el dos pasos i c) la més lliberadora i equitativa. Un dóna un pas i l'altre li correspon fent el mateix.
Ja estan junts. Ja no hi ha dubte. Ja ha arribat el moment màgic de fer la primera besada, que com sempre serà un moment inoblidable.
Tant en el cinema, com en el teatre, miralls de les passions de la vida real, un bon director així ho marca. En la vida ho marca el destí. Per això, la distància adequada normalment sol ser de dos pasos.

noséqui ha dit...

anònim m'has deixat bocabadada... bona deducció. :-)

encara que, faria un incís i et diria que tot depén de la situació, del moment.... i tantes altres coses que el destí ens marca... que, llavors ja ni controlem els pasos...

benvingut al brinet!

Anònim ha dit...

Brineta, si me permeteixes la llibertat de nomenarte així, (noséqui no m'agrada gens ni mica, tens massa personalitat per a un "nick" així) si tornes a llegir acuradament el final de la meua "deducció", com tu has batejat el meu escrit, trobaras com estem d'acord amb que hi és el destí qui marca els dos pasos en les nostres vides de carn, flema i osos.
Potser per que ara anem amb mases preses i el romanticisme està desapareguent.
Tot i que a una xica, amb vint i pocs anyets, com tu li agrade el Swing hi és tot un bon senyal.
Per cert, deixam recomanar-te la película "Los rebeldes del Swing". Estic segur de que hi gaudiràs.
Una abraçada.

noséqui ha dit...

Sí, anem un poc a corre-cuita,té raó senyor@ Anònim( tampoc és un nóm massa adecuat per a ningú..hehehe) Li permet lo de brineta, :-)

la pel·li de "rebeldes del swing" ja l'he vista fa molt de temps, encara que no estaria de més tornar-la a veure, gràcies per la recomanació.
Jo et faré un altra, el swing està molt bé escoltar-lo, però ballar-lo és encisador, t'ho recomane!!

una abraçada.

EL FÈNIX ha dit...

Brineta:
Saps d'algun lloc on puga aprendre a balllar swing? Sempre he volgut, encara que hi sóc un poquet patoset i no tinc companya de ball!
B7S.
EL FÈNIX (Ex-Anònim).

noséqui ha dit...

Fènix si m'envies un mail et puc contestar i enviar-te un enllaç per aprendre a ballar!!! no és tant díficil!!

;-)

Fènix ha dit...

Hola Brineta joveneta. Havia desaparegut un temps massa S3SAT. Tornant al swing però, on tu m'aconselles se pot anar-hi sense parella, de ball?

noséqui ha dit...

hola Fènix, benvingut de nou, sí, ahí on dic jo pots anar-hi, sol o en parella. A més com que sempre hi ha més demanada de xics, segur que t'agafen.I després tothom balla en tothom!!

http://www.youtube.com/watch?v=4lt2AAzY0GI&feature=related

:-)