dijous, 3 de novembre de 2011

un mail perdut...


per raons de recerca d'un mail perdut, he estat recercant en la llista del mails oblidats, m'he sorprés en trobar-me mails que pensava que estaven eliminats i ben eliminats. no he pogut evitar rellegir algun que altre i com sempre m'he posat trista de nou, he olorat el fracàs anunciat, he trobat en les paraules incissos que llavors no vaig ni intuïr. quan un@ no veu més enllà del seu nas, bé, més bé del nas de l'altre, i lluita amb tots i contratots per a dur endavant el seu projecte, que com sempre, pensa que és el darrer i que mai hi haurà un de millor.

Però amb el temps i la distància, les coses canvien de forma i de color. És aleshores quan ens castigem per haver segut tant babaus, per no haver vist les coses des del primer moment, i ens maltractem per haver-nos equivocat de nou. Per tenir que fer l'esforç de tornar a començar i per continuar la lluita que mai acaba.

i així és la vida, una lluita que mai s'acaba, només quan u mor.

els amants de la vida, sempre mirem cap endavant, gaudint d'un i cadascun dels petits regals que ens dóna i eliminem mails i records dolorosos per no recordar allò que ens fa mal. continuem el nostre camí amb l'alegria apassionada en el cor i el somriure casipermanent en el rostre.

6 comentaris:

Eva ha dit...

Jo sóc més aviat partidària de no autofuetejar-se pels errors comesos. Alguns, si ho penses bé, potser valien la pena i, en qualsevol cas, de tots n'hem après i ens han ajudat a ser les fantàstiques persones que som avui :-)

Audrey ha dit...

I felicitar-te per haver-te arriscat?, també podries...
Els errors i els encerts formen part del camí de la vida, dels primers també en podem apendre i millorar.

noséqui ha dit...

Eva i Audrey teniu tota la raó, pense com vosaltres al 100%, simplement hi ha dies i dies... :-)

Mo ha dit...

me gustan mucho tus escritos...son Tu

Mo ha dit...

Pues tengo que decirte que me gusta mucho tu escrito, eres TU .

noséqui ha dit...

un beset Mo! :-)