"te busque, te busque yolanda, y no estas, y no estas yolanda...."
ens passem la vida buscant, rebuscant, cercant, recercant la nostra "yoland@". hores i hores de converses, deliberacions, conclusions imaginaries, estrategies de conquesta, deduccions errònees de comportaments... i al cap i al a fi.... sabem de sobres, que si les coses no són fàcils, sinó flueixen, no paguen la pena...i has de deixar-les passar....
obtaré per fluir més, i pensar menys.....la pregunta és, la meua "yoland@" voldrà fluir amb mi?
4 comentaris:
Sempre hi ha una Yoland@. No se l'ha de buscar...acaba apareixent, deixant fluir...
Abraçada
estic d'acord, ix on menys un@ s'espera! fluim doncs!
;-)
abraçada
Llegia un haiku en un blog, però no recordo quin...
Mente callada
el viento dibujaba
una sonrisa
Sí, fluir..., afegiria no perdre la il.lusió.
Petonets,
tant de cercar i potser no el trobes perquè ha canviat de planeta
;)
Publica un comentari a l'entrada