divendres, 18 de gener de 2013

2013

Enguany, no he fet el post que pertoca per a demanar i fer propòsits per al pròxim any. perquè?
pot ser, perque m'he adonat que no serveix per a res?, bé sí... per a una cosa, per a fer-me il.lusions de que tot va a millorar, que el futur serà meravellós i que els meus desitjos es compliran fil per randa....

Mai és aixi, sempre hi ha un canvi, una revolta o dos.... i fa que tot siga diferent, ni pitjor ni millor, diferent.

Així que enguany, el propòsit és, no tindren cap. Viure i avant. Conformisme? no!!! simplement protecció mental al desengany i a caure en pous impossibles, dels que m'es molt díficil ixir després.

Perque les coses venen per elles mateixes, algunes arriben, altres es queden pel camí i altres arriben tard.(en això, sòc tota una experta).

La meua vida, fins ara es compon de coses que no arriben, arriben, se'n van i tornen tard!! coses meues.

Tot i que un dels proposits podria ser, fer que este raconet, on  vos conte cada una de les coses que em retomben pel cap, no estiga tan silenciat, que torne la vida al brinet. Dormit pel silenci de les paraules de noséqui, que per una raó o per altra, calla cada cosa que pensa, que sent i que viu.

Per una banda, és díficil pel temps que dispose... i perque de vegades no es pot dir tot el que et passa pel cap...misèries obscures, pensaments nocturs, traumes acumulats a mig curar, realitats ficticies i alguna que altra cabòria disbauixada.

Pero com que res es impossible....i tot es possible, es farà un "poder"

(reflexions telefòniques, que no per telèfon) diga'm?

3 comentaris:

Juanjo ha dit...

Cuanto tiempo sin saber de ti¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡...me alegra volver a leerte
Un beso

Eva ha dit...

A vegades és millor no fer plans i deixar que la vida ens sorprengui... Petonets!

Audrey ha dit...

Aquest va ser el meu propòsit també..., no fer cap propòsit! i viure i deixar-me sorpendre i qui sap si tornar a escriure en un nou raconet. Bon Any!