cherry's festival

Cada vegada m'enamore més d'ella, cada vegada l'estime més, cada racó és màgic, cada moment que passe amb ella el gaudeix com el primer, i l'assaboreix pensant que pot ser tarde en tornar-la a veure. Torne cansada, però plena de vida, pels meus pulmons l'aire pur de la vall, per meu cap encara volten les rialles infinites, silenci, festa, relax, amics, coneguts, desconeguts... Busquant enfortir el cervell i el cor, he menjat cadascuna d'elles gaudint de la seua dolçor, mentrestant feiem broma amb un parell penjades en l'orella...Les cireres:  "Fruits del grup "Vermells", diorètics i molt aconsellables per carències de ferro i anèmies. Aquelles persones que tenen problemes de cor trobaran en la cirera un bon aliat per a protegir-se de problemes sobtats i enfortirà el seu sistema coronari ja que reforça la sang i el cor.Les vitamines i minerals que contenen ajuden moltíssim al bon rendiment i enfortiment de les funcions cerebrals, cotribueix a tenir bona memòria, vitalitzat tot l’organisme regenerant les funcions extrectores i sanguínies." cherry's festival

Només a mitjanit?

Encara ennuvolada entre la realitat i la ficció, m'en adone que jo també he desitjat alguna que altra vegada viure en un altra època, en un altre temps. Més d'una cop m'he sentit fora de lloc, com si haguera d'haver nascut abans, molt abans, però al contrari que al personatge de "midnight in Paris", jo mai he viatjat al passat.

(Sí, ja l'he vista, no podia faltar a la cita "allenista", i com no, en els Babel, no podia ser d'altra manera.)

A l'eixir del cinema haguera seguit caminant per la nit de València, com Gil, buscant eixe cotxe que em portara a una època anterior..., però no podia deixar-me el meu cotxe allí... així que he pensat que potser el meu cotxe també podia viatjar en el temps si li posava l'atmosfera adient... música de jazz en la radio, la gran via mig buida, la ciutat il·luminada pels fanals, el semàfors tots en verd des de l'avinguda Aragó fins a casa, la brisa nocturna acaronant-me el rostre...

però no ha funcionat...estic a casa i segueix en el 2011...tal vegada era massa d'hora, igual si m'haguera esperat fins mitjanit? qui sap?

 

Vos pose una cançoneta per si algun dia a mitjanit podeu viatjar en el temps, però torneu a contar-m'ho si us plau.

però ballem...

"Tu estas maquillandote antes de salir sombra, rimel, lápiz y carmin
ya no está la cicatriz.
Eres una más.
Hoy tus labios son burdeles.
Tu y yo en la ciudad
son las doce y hoy es Viernes."

enfangada

Fang entre els dits, humetat entre porus de la mà, sentir el tacte llefiscós, oblidar l'hora en la que vius, relaxar-se, riure, gaudir, crear, imaginar, desconectar-se...

imaginar-me inconscientment, duta només per els moviments espontanis de la meua mà, que van donant cos a eixa forma inerta i per un efecte màgic esdevé en el meu jo.

P.S: Gràcies Angeles per compartir els teus coneiximents i el teu taller, ha estat un plaer. i com no la companyia dels tertulians, sou genials. repetirem veritat?