dijous, 27 de maig del 2010

国境の南、太陽の西



"A vegades, quan et miro, tinc la sensació que miro una estrella llunyana -li vaig dir-.és molt lluent, tot i que és d'una estrella que ja ni tan sols existeix.Però a vegades aquesta llum em sembla més real que cap altra cosa."

"potser, és un paraula que deu existir al sud de la frontera, però no pas al l'oest del sol."

“No hi ha ningú que no vulgui vibrar amb alguna cosa especial. El que vol la gent és una experiència sublim, encara que per arribar-hi només una de cada deu valgui la pena. Això és el que fa moure el món. Suposo que se’n podria dir art.”
                                                    Haruki Murakami ( l'amant perillosa)

 


2 comentaris:

juanjo ha dit...

Lo sublime puede estar en el arte,pero tambien en lo mas cotidiano....claro que lo mas cotidiano tambien puede ser arte
Besos

noséqui ha dit...

...entenent per sublim una bellesa extrema, capaç d'arrebatar a l'espectador a un èxtasi més enllà de la seva racionalitat...sí podria ser art, si art és el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions..., sí allò quotidià pot ser art i per tant sublim...

un beset