dimarts, 1 de juny de 2010

l'estiu? mes o estació?

Juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i venia donat per la deessa romana Juno i dóna inici a l'estiu a l'hemisferi nord.
El dilluns 21 de juny de 2010, a les 13h 28m hora oficial peninsular, s'iniciarà l'estiu en l'hemisferi nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació, és la més llarga de l'any des de fa alguns segles, durarà 93 dias i 15 hores....acabarà el 23 de setembre.

Potser l'estació dure 93 dies i 15 hores, no ho dubte, però el meu estiu fa molt de temps que no dura poc menys d'un mes escàs.

Records dels estius llargs, aquells en els quals desitjava que vinguera setembre, per anar a la llibreria del poble i comprar-me el llibres pel proper curs (sí, sempre era la primera de tots en anar-hi...), aquell flaire a paper per estrenar, la il.lusió d'un fum de coses noves per aprendre, retrobar-te amb els companys, m'agradava tornar a l'escola.

Records d'infantesa gairebé tots lligats als camps de la Marina Alta, als tarongers...quan anàven a la caseta, prendre la fresca mentrestant comptàvem històries i estels. Quan ens rebolcàvem pels agrets dels camps o quan el meu oncle regava "a manta", i ens treien les espardenyes corrents, ens ficàvem dins del bancal a sentir la sensació del fang entre els dits del peus. Les cames plenes de blaus, la pell socarrada pel sol. No teníem piscina en propietat, bé, en teníem una de ben llarga, amb aigua molt freda, bona per a la circulació, la séquia.

Aquells estius eren meravellosos....la bicicleta, el banyador i les espardenyes.

Ara des de la distància del temps, m'agradaria tenir un estiu ben llarg, amb només una bici, un banyador i unes espardenyes, oblidar-me del mòbil, el portàtil, internet, l'hipoteca i demés..., sense preocupacions... tornar a ser lliure i salvatge (que viu en un estat de natura, no domesticat) pels camps de la meua comarca... i a setembre tornar a l'escola.
(pot ser serà el meu desig per a la nit de la revetlla de san joan o no)



Ens regala Juny
 (Isabel Barriel)

Ens regala juny
la millor temporada.
Per molt que matinis,
no veus l'albada.
Els dies són llargs
i la llum molt clara.
Ens regala préssecs, cireres,
banys a la mar blava,
les tardes lliures
i les vacances més llargues.
Ens diu amb veu emocionada
que el curs té la cloenda preparada.
Ens convida a fruir
de la revetlla amb màgia estelada.
Ens duu el solstici d'estiu
per acomiadar una primavera ja caducada.
Et rebem, juny,
amb una forta abraçada.


 una cançoneta(punxa'm)

5 comentaris:

Juanjo ha dit...

No es por ponerte los dientes largos...pero mis veranos siguen siendo asi.....para mi septiembre vuelve a ser el inicio del curso y casi el inicio del año....en realidad mido los años por cursos y me imagino que eso nos ocurre a todos los que nos dedicamos a la educacion.
No obstante comparto las sensaciones que has transmitido en tu escrito y coincido contigo en que nunca nos reencontraremos con veranos como los de nuestra infancia
Besos

IÑIGO MONTOYA ha dit...

Normalmente relacionamos vacaciones y verano, me encantan las vacaciones, no tanto el verano.
No es que no me guste el mar, me encanta bañarme en el agua fresca, es el excesivo calor, es gente por todas partes, en vacaciones busco normalmente lo que no tengo, incluido el salvajismo.
unas vacaciones de 90 días pero en Primavera o en Otoño.
Un abrazo.

Carmen ha dit...

A mi m'agrada l'estiu però la meua estació favorita és la primavera.

De xicoteta sí que era l'estiu, perquè suposava ausència de classes, i com que detestava anar a escola (matinar, deures, i etc.) era el temps de la platja, de les xarrades amb els xics del barri "del Carmen" fins a les dues de la matinada en algunes ocasions...

Aleshores no hi havia tant de sobreproteccionisme de les mares. Tothom es coneixia al barri: els xiquets més major jugaven amb els pre-adolescents; i pense que... encara que n'hi havien molts prejudicis vers la gent de fora, no nascuda al poble, inclús sent del poble dels costat, no sols d'altres zones, la gent no s'avegonyia de pertanyer al barri. A més a més feiem límit amb els up money! I continuem fent-lo; moltes barreres s'han invisibilitzat però encara hi en alguna gent, no necessàriamente major, que d'altra banda podria ser comprensible, una mirada recelosa que es soluciona simplement amb el contacte i vegent que l'origen importa poc per a ser una bona o mala persona.


M'he eixit del tema del teu post! Ho sent és l'estrés i el filòsof que estic llegint últimament que em fa traure estes relacions, millor dit em fa posar-li nom a alguna cosa que sempre he sentit al poble: com si em miraren per damunt del muscle per no ser autòctona. Ara això em fa molta gràcia. I remarque que sí que sóc diferent, però que sóc d'eixe poble i d'un altre; com em passa a vegades quan dic que visc a València, e immmediatament aclare que no sóc de València i em quede dubtant: -Realment no sóc de València? Bé crec que podem ser i sentir-nos de més d'un lloc i no és quelcom incompatible.


Ja saps que jo et visite, tot i què deixe menys comentaris dels que m'agradaria...

Molts besets i molt d'amor!!!

Una abraçada.

noséqui ha dit...

Juanjo: ho sent, però si m'has possat les dents llargues....en fi, tu que pots gaudeix-ho!!!

Iñigo: aquesta tardor o aquest hivern ens demanem vacances de 90 dies? bona idea, avui li proposaré al meu cap...

Carmen: hola...mare meua quin comentari..hehehe. moltes gràcies, passa per ací sempre que vullgues, comentes o no.
un petonet.

Carmen ha dit...

Ah! Demanes disculpes per les errades ortogràfiques. Els pronoms relatius son la meua feblesa...ç

Este estiu m'ho mire...he,he,he.

Mua!