divendres, 4 de juny de 2010

sentiments congelats


"¡Tú tenías que hacerte el héroe! ¿no?
No te podías quedar tranquilito y dejar que se lo llevaran todo.

Eres un puto egoísta. No has pensado en mí para nada.
¿Qué vamos a hacer, eh? Dime tío listo...

Ahora ya no eres tan chulo, ni tan... ¿Qué vamos a hacer? Estamos encerrados en
esta nevera por tu culpa ¿En qué estabas pensando?
Dime, por favor, ¿en qué estabas pensando?"


Dos hòmens, germans, tancats en un congelador industrial, per motius il·lògics..., cúmul de sentiments que ixen a la llum en una situació extrema, al límit, amor, odi, retrets, angoixa, desesperació, somriures, melangia, ressentiments, penediments...

En la vida real passa el mateix? ens tenen que posar en una situació extrema per a dir-nos que ens estimen? que ens trobem a faltar els uns als altres? per donar les gràcies per allò que una vegada feren per tu? o no?

Normalment ens guardem els sentiments, els amaguem allà dins de la nostra ànima, per no sentir-nos vulnerables, fràgils... perquè si els tenim a flor de pell, potser ens faran mal.
Tancats en aquest món congelat, en el que cada vegada ens mirem tots més el melic que als que ens envolten, abans que se'ns glacen els sentiments i semblem blocs de gel deambulant per l'absurd, expressem-los, diguem-los, recordem-los, escrivim-los encara que siga en un "post-it", com qui recorda que se li ha oblidat comprar el xampú, la mantega o anar a recollir el vestit de la bugaderia.  Recorda'm-ho...


P.s:  per a que les nostres sales de teatre estiguen plenes de gom a gom, que el nostre teatre es valore tal i com es mereix , que no tinguen que llegir el manifest(punxa'm) fora de les sales protestant contra tots aquells, culturalment ignorants i amb poder, que posen entrebancs a l'art del teatre valencià... propose que anem al teatre (punxa'm)

5 comentaris:

Juanjo ha dit...

Pues desgraciadamente demasiado a menudo es asi.....tenemos que enfrentarnos a situaciones limites para permitirnos el "lujo" de dejar aflorar nuestros sentimientos por alguien.¿Sera miedo,verguenza o una mezcla de los dos?
Besitos

Anònim ha dit...

Hola de nou!
Quanta importància tenen els sentiments en el cicle vital d'un ésser humà i que poca educació emocional rebem!
Fóra bo que la intel·ligència emocional s'introduïra en les aules, des de ben menuts, en el nostre sistema educatiu. Tot ens aniria millor. L'altre dia en un seminari em van dir que en el Tibet ensenyen els nens de 8 anys a distingir fins a 52 emocions diferents, positives i negatives. El resultat és una societat més equilibrada i feliç que la nostra, malgrat l'opressió xinesa. En fi, no en sé massa del Tibet ni de filosofies oriental...
La foto del "post-it" és genial. M'agrada molt.

noséqui ha dit...

Juanjo: pense que és la mescla de ambues coses, però pot ser hi ha un poquet més de vergonya...no sé. beset

Anònim: Hola! 52 emocions??? ufff mare meua, en són moltes... però sí estic d'acord, hi ha una mancança d'educació emocional.la foto? és d'un "post-it" que em vaig trobar per casa l'altre dia...
un beset

IÑIGO MONTOYA ha dit...

Me han hecho daño muchas veces, y aún no he escarmentado, soy de los que pienso, que con que una persona de cada veinte sea lo que buscamos (amistad,amor, conocimiento, compartir) vale la pena arriesgarse.

Un beso.

noséqui ha dit...

sí, per si de cas...arrisquem!!!!

una abraçada