divendres, 2 de juliol de 2010



Estimada "cantaora":

jo que sóc resident en aquesta ciutat que tant m'agrada, tot i que no he nascut ací, t'escric aquesta carta per comunicar-te que no t'entestes de fer Blasco Ibañez fins al mar, no et preocupes més per aquest tema.

Avui l'orbea, mishima i jo hem anat des de l'epicentre de la ciutat fins la platja del cabanyal, hem arribat sense cap tipus de problema, el carril bici creua el cabanyal portant-te directament fins la sorra i conseqüentment fins l'aigua del meu estimat Mediterrani. Ha sigut el primer bany de l'any, ja en tenia ganes ja...i tot i que no són les aigües de la meua Marina, ja m'està bé. No ha vingut la premsa del cor, bé, ja saps que no em diuen Ana ni sóc biologa ni surt a la televisió (ni ganes), però ha sigut un bon primer bany.

Així que et propose una inversió alternativa i molt menys costosa econòmicament parlant, fes-nos més carrils bicis!, el problema no és arribar a la platja, el problema és tornar, aquells que no vivim en la zona de Blasco Ibañez, Aragó... també volem arribar-hi amb la bici fins a casa, sense posar en perill la nostra vida per la calçada i el trànsit de la ciutat, i sense ànim tampoc de molestar els vianants de les voreres.

atentament (o no) noséqui.

5 comentaris:

Juanjo ha dit...

Esta nuestra querida ciudad es un desastre.Lo del carrilbici es de pena y lo del cabanyal es de hecho de juzgado de guardia.....aunque ni asi hacen caso
Besos

m'agrada ha dit...

una abraçada solidària amb la gent del Cabanyal, a la cantaora que li'n donen, i per a tu una abraçada llarga i estreta

noséqui ha dit...

Gràcies xics per compartir el meu FER-SE SEntir! Aixó fa no perdre l'esperança que algun dia canviará....

un besot

IÑIGO MONTOYA ha dit...

Algún día nos daremos cuenta de las monstruosidades cometidas en nuestra ciudad (Cabanyal), en cuanto a el carril bici es como los ojos del Guadiana, desaparece cuando y donde más falta hace.

Un beso.

noséqui ha dit...

..jo no ho hauria explicat millor, Iñigo.

un beset