això ho pague jo...

És un actor de teatre d'Alcoi, políticament incorrecte, escatòlogic, ateu, groller, sarcàstic...principal integrant d'una companyia alcoiana i director d'aquesta.
Es caracteritzen sobretot per fer monòlegs de caràcter còmic en els quals acostuma a trencar la quarta paret adrençant-se al públic al qual fa partícep de l'actuació. Al País Valencià és conegut per la censura patida per part de l'actual alcalde de Xàtiva, el president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seua imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana sobre la de l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura de Zaplana.

Quan el veus en l'escenari, sobretot les primeres vegades no pots deixar de somriure o fins i tot de riure, les seues actuacions no es podem descriure hi ha que vore-les, sobretot perquè amb la situació actual políticament i religiosament parlant que estem vivint... cal riure's, perquè hi ha per a plorar i no parar. no creus?

xavi castillo

p.s: en you tube hi ha un fum de videos, busca'ls i riu...

Salomé.

Des del moment en què Wilde escriu la seva obra el 1896, aquesta esdevé en un d'escàndol. La societat puritana anglesa i els països catòlics europeus es neguen a estrenar semblant escàndol, és per això que ha d'esperar a veure's estrenada a Alemanya, sense cap tipus de prejudici.

És llavors quan Strauss veu la representació i decideix portar el text de Wilde a l'òpera. El tema escabrós, les formes sexuals de la protagonista, l'aprofundiment i mutació d'un tema col.lateral dels Evangelis, són en opinió de Strauss un material sublim per a una obra de fi de segle, per això encarrega les oportunes modificacions a Hugo von Hoffmannsthal, que la facin apta per a la seva estrena.

La societat puritana, en principi, no la va rebre bé, però amb el temps aquesta es va doblegar a la riquesa i categoria musical de l'obra que es constitueix com una de les joies musicals de l'expressionisme alemany.

Amb tot això que vos he explicat podeu pensar, segurament que sí, que la temàtica d'aquesta òpera és interessant, i ho és.

L'altre dia, gràcies a una amiga vaig tenir l'oportunitat de veure-la. He de confessar que aficionada a l'òpera no sóc i que no sabria fer una valoració exhaustiva d'allò que vaig veure. El meu contacte amb el món de l'òpera és recent i breu. La primera vegada em vàren delectar amb el llarguíssim i interminable Parsifal, 

 cinc hores d'òpera per a una analfabeta en aquest camp, és d'admiració, no creus?

(hi ha coses que les fas i no saps ben bé perque o si?).
potser no he encertat amb les eleccions de les primeres òperes (massa per a aficionats), esperaré la pròxima...

Malgrat tot he de dir que allò que més m'agrada d'aquest gènere de música teatral és l'escenografia, a més a  més m'impressiona l'organització de tot plegat. El desplegament de mitjans, els decorats estudiats al mil·límetre, pugen, baixen, giren...i l'impressionat coordinació entre la música de l'orquestra, els cantants amb veus que semblem irreals, els que s'encarreguen dels decorats, els que vesteixen a cadascun dels personatges, vigilant cada detall...cadascuna de les persones que hi participen aconsegueixen aquest espectacle meravellós que malgrat que no sàpigues res d'òpera, ni de la seua història, ni res de res... siguen capaç d'emocionar-te. 

Salomé per escolar....

P.s:  fotos de les litografies modernistes de Audrey Bardsley per a la edició de Salomé de 1907. " Herodías i Salomé" i " Salomé balla la dança del set vels ".

Sleeping betty

Per a aquelles princeses que esperen al príncep blau i el que necessiten és...?

(mira-ho fins el final, val la pena)

sentiments congelats

"¡Tú tenías que hacerte el héroe! ¿no?

No te podías quedar tranquilito y dejar que se lo llevaran todo.

Eres un puto egoísta. No has pensado en mí para nada.

¿Qué vamos a hacer, eh? Dime tío listo...

Ahora ya no eres tan chulo, ni tan... ¿Qué vamos a hacer? Estamos encerrados en

esta nevera por tu culpa ¿En qué estabas pensando?

Dime, por favor, ¿en qué estabas pensando?"

Dos hòmens, germans, tancats en un congelador industrial, per motius il·lògics..., cúmul de sentiments que ixen a la llum en una situació extrema, al límit, amor, odi, retrets, angoixa, desesperació, somriures, melangia, ressentiments, penediments...

En la vida real passa el mateix? ens tenen que posar en una situació extrema per a dir-nos que ens estimen? que ens trobem a faltar els uns als altres? per donar les gràcies per allò que una vegada feren per tu? o no?

Normalment ens guardem els sentiments, els amaguem allà dins de la nostra ànima, per no sentir-nos vulnerables, fràgils... perquè si els tenim a flor de pell, potser ens faran mal.

Tancats en aquest món congelat, en el que cada vegada ens mirem tots més el melic que als que ens envolten, abans que se'ns glacen els sentiments i semblem blocs de gel deambulant per l'absurd, expressem-los, diguem-los, recordem-los, escrivim-los encara que siga en un "post-it", com qui recorda que se li ha oblidat comprar el xampú, la mantega o anar a recollir el vestit de la bugaderia.  Recorda'm-ho...

P.s:  per a que les nostres sales de teatre estiguen plenes de gom a gom, que el nostre teatre es valore tal i com es mereix , que no tinguen que llegir el manifest(punxa'm) fora de les sales protestant contra tots aquells, culturalment ignorants i amb poder, que posen entrebancs a l'art del teatre valencià... propose que anem al teatre (punxa'm)